“Anar a uns Jocs Olímpics seria un somni”

Ve de disputar la Supercopa de Catalunya. Com va anar?

Bé, vaig poder superar la primera ronda, però a la segona vaig caure eliminat.

Quin balanç en fa?

Positiu, realment, encara que soc conscient que he de seguir millorant. Al final, va ser una bona experiència per veure una mica on estava i on em sentia després de dos anys de pandèmia sense gairebé poder competir.

Hi ha marge de millora?

I tant, sempre es pot millorar. Entrenar i treballar ajuda a fer-ho i seguir progressant.

On creu que pot evolucionar més?

Sobretot crec que puc millorar en les tècniques de peu, en la manera de posicionar-me sobre el tatami i també a terra en les estrangulacions.

Imagino que tornar a certa normalitat en l’àmbit competitiu després de tant de temps aturat ha estat un goig.

Sí, durant la pandèmia tota l’activitat competitiva ha estat pràcticament nul·la, i pel que fa a entrenaments, gairebé igual. Aquesta competició ha estat un bon inici per tornar una mica a la normalitat.

Va ser complicat estar tot aquest temps sense competir?

La veritat és que va fer-se una mica dur i vaig passar-ho una mica malament perquè a mi sempre m’ha agradat competir i l’esport, i va ser una mica avorrit i feixuc.

Més enllà d’altres competicions més properes, l’objectiu principal a llarg termini és poder participar als Jocs dels Petits Estats que es disputaran l’any vinent a Malta?

Encara és d’hora, però anar-hi seria un objectiu perquè és una cita important i seria una molt bona experiència anar-hi.

Els Jocs del 2025 a Andorra també deuen estar marcats al calendari.

Sí, seria molt important i molt maco per a mi poder competir representant Andorra, i amb tot el públic animant-nos, i seria un punt extra.

Com va arrencar amb el judo?

Va ser relativament tard, amb nou anys. Primer les arts marcials no m’agradaven gaire, però el meu pare n’havia fet, vaig provar-ho i va ser un esport que em va agradar molt i m’hi vaig quedar.

Fa segon de batxillerat. És fàcil compaginar-ho amb el judo?

Amb esforç pots fer el que et proposis. Al final, tinc temps per estudiar i per entrenar perquè els horaris acompanyen.

Algun somni?

Anar a uns Jocs Olímpics seria un somni que tinc des que vaig arrencar.