“La dificultat i el dolor són grans mestres de la vida”

Va néixer a l’antiga Iugoslàvia. Com l’ha marcat viure la guerra? La guerra és una de les pitjors coses del món, però sento gratitud per l’experiència. La dificultat i el dolor són grans mestres de la vida, de la gent i de tu mateix. Si no pateixes en cap moment, com et coneixeràs a tu mateixa? És una prova de personalitat.

Com comença la seva passió per la música i per cantar?

Des de petita hi ha hagut música a casa i sempre volia cantar amb el pare. Mai he fet classes de cant, simplement cantava tot el dia, ho porto a la genètica. Als sis anys vaig començar a tocar el violí i de més jove, a Sèrbia, feia covers. A Andorra vaig trobar la inspiració per començar a compondre i escriure la meva música.

Com entén la música?

Com una manera de transformar els mals sentiments en una cosa bonica i constructiva, que pot ajudar a recordar a la gent que no són els primers ni únics a passar per un mal moment.

Com defineix el seu estil?

M’agrada barrejar estils i experimentar. L’última cançó és un tango i, de fet, serà la primera vegada en aquest gènere. Però he fet jazz, country, reggae, soul, blues...

De fet, vostè balla tango.

Vaig començar fa onze anys. És molt sensible, complex i especial. S’ha de tenir sensibilitat per sentir-lo i entendre’l. A mi em relaxa.

Comparen la seva veu amb la d’Amy Winehouse...

És un honor. Jo sempre he intentat ser molt autèntica, però que la gent vegi similituds entre les nostres veus és un compliment, perquè ella tenia talent i era increïble.

Abans de centrar-se a compondre la seva música i cantar, va escriure tres llibres amb un gran contingut psicològic. Què tenen en comú?

Tots comparteixen el propòsit de llançar bones preguntes perquè la gent s’aturi un moment i reflexioni sobre els seus valors i el que realment importa. Busco separar allò constructiu del destructiu, entendre el món, els altres i un mateix, que és el més important. Tot comença a la ment i se soluciona allà.

A què es refereix quan s’autodefineix com un animal semisalvatge?

És una broma! Però fa referència al fet que no soc dòcil, sinó que soc una dona forta que tinc la meva personalitat i valors.

Es planteja tornar a Sèrbia?

Viure-hi va se una experiència valuosa i em va ensenyar molt, però soc ciutadana del món i casa meva és on la vida em tracta bé. No crec no en els nacionalismes, ni en el racisme ni en la majoria dels ismes.