“La imatge de la bruixa s'ha de revisar i reinterpretar”

Per què és important revisar episodis com la caça de bruixes?

Per fer-ne una lectura més justa i aproximada a la realitat. Fins ara s’havia tractat de manera secundària i estem parlant de la mort de milers de persones. S’ha tractat amb un to folklòric quan és un fet històric que explica la misogínia estructural que hi ha hagut històricament a Europa.

Però les dones vinculades al pensament màgic no sempre han estat mal vistes...

Els oracles de Delfos majoritàriament eren dones i és quelcom que vinculem a la saviesa. Durant l’edat mitjana es comença a relacionar aquest pensament màgic amb l’actuació del diable sobre els membres més dèbils de la societat, és a dir, les dones, perquè ho té més fàcil i són moralment dubtoses.

A part de la superstició, pot ser que també hi hagués negoci?

Es crea una indústria al voltant de la caça de bruixes perquè a les condemnades se’ls expropiaven els béns i hi havia molta gent que se’n beneficiava.

Quin impacte va tenir la caça de bruixes en la cultura de l’època?

Els artistes van acabar de donar forma al mite. Actualment la imatge de la bruixa s’ha de revisar i reinterpretar perquè aquells artistes creien de veritat que hi havia dones que feien malbé les collites, enverinaven els pous i segrestaven nens. En aquest punt es crea la figura de la bruixa decrèpita que sempre es vincula a la que indueix al món de la bruixeria a una dona, sensual, luxuriosa, etc. L’art explota aquesta figura i evoluciona fins al que coneixem ara com la femme fatale. En l’imaginari Disney, una dona sola amb poder és dolenta i una dependent i desvalguda és bona.

Per què la bruixa solia ser una dona gran?

Qui més persecució va patir van ser dones grans, sàvies i independents, habitualment vídues. Si tenien alguns coneixements sobre herbes o eren capaces d’ajudar a parir ja havien begut oli. En molts casos en no estar casades eren molt més vulnerables, les atacaven amb més facilitat. Aquesta imatge va quedar gravada a la cultura popular.

Què n’ha quedat d’aquelles bruixes en l’actualitat?

El que ens imaginem per una bruixa, també com a insult. Afortunadament aquesta imatge s’està revisant i reinterpretant. Hi ha molts productes culturals tremendament populars que estan resignificant el concepte i l’associen a dones empoderades i rebels o simplement a dones que fan màgia. En l’art performatiu moltes artistes han optat per propostes més reivindicatives i han honrat la figura de la bruixa des de la rebel·lia i una posició d’empoderament més explícita.