Carolina Bartumeu
“La dona ha estat oblidada al món de la música clàssica”
Té 28 anys. Nascuda a Andorra la Vella. Té un màster al Royal College of Music de Londres. Demà participa en una conversa entre música i literatura amb Rosalia Gómez-Lasheras i Glòria Coll al Centre de Congressos de la capital.
Està masculinitzat el món de la música clàssica?
És difícil de respondre. Ho tenim tan arrelat en un sistema influenciat pel patriarcat que quan en formes part no ho acabes de notar. Ara que estic més informada i començo a tenir opinió pròpia m’adono de coses que abans no em cridaven l’atenció.
Com per exemple?
El fet de fer un concert amb dones compositores em va fer adonar que durant la carrera i el màster no havia tocat cap obra escrita per una dona. I pràcticament no coneixia cap compositora dona, situació que em fa adonar que la dona en el món cultural, i particularment en la música clàssica, potser no ha estat silenciada però sí oblidada.
En la seva carrera ha notat dificultats per progressar que no hauria tingut si fos un home?
Sincerament crec que no, però sí que és cert que alguns homes m’han fet comentaris sobre el meu físic i ho fan perquè soc dona. I això, professionalment, resulta molest.
S’ha sentit jutjada per qüestions no estrictament professionals?
Si et soc sincera, sí, però malauradament és el que ens passa a totes les dones. Moltes ho neguen però perquè formem part d’aquesta societat i hi estem acostumades. Dins d’una orquestra de vegades algú et fa un comentari sobre el teu físic amb total impunitat.
Vostè participa en tot tipus de competicions?
Sí, a l’equip fem una mica de tot: des de curses que simulen circuits reals, per exemple els del Mundial de Fórmula 1, fins a traçats que es creen expressament per a un campionat.
Què cal fer per visibilitzar el talent femení?
Primer de tot normalitzar-ho. Tant si ets home com dona hauries de tenir les mateixes oportunitats. Després cal un treball molt fort de musicòlegs i intèrprets per treure a la llum obres de dones compositores. Hi ha solistes conegudes, però ens fixem més en quin vestit porta i no com toca. I alhora t’adones que quan estudies la majoria del professorat són homes i això caldria canviar-ho.
Què l’evoca tocar el violoncel?
Sempre és diferent, no hi ha cap concert igual. Depèn amb qui comparteixes escenaris. Per això aquest esdeveniment serà molt especial per a nosaltres, ja que som tres amigues a qui respecto i admiro molt.
S’hi veu professionalment dedicant-se a la música clàssica?
Ho veig viable perquè acabo de guanyar una plaça fixa a l’Orquestra Simfònica de Bilbao. Però fa uns anys, quan vaig acabar el màster, no ho tenia tan clar com ara!