Zoe Montero
“Feia temps que somiava a debutar amb l'absoluta”
Va estrenar-se amb la selecció absoluta al partit contra Gibraltar i va fer el gol contra Moldàvia que va donar la primera victòria oficial de la sub-19. Té 18 anys i aquest estiu va deixar l’Enfaf i va fitxar pel Levante Les Planas.
Zoe Montero
Una de les seves il·lusions a curt termini ja l’ha complert.
Feia temps que somiava amb la possibilitat de debutar amb la selecció absoluta i quan vaig llegir que entrava a la convocatòria em vaig posar molt contenta. Imagini després poder jugar contra Gibraltar! La felicitat va ser completa.
El seleccionador absolut José Antonio Martín la coneix prou bé.
Clar, és l’entrenador de la sub-19 i, a més, vaig jugar molts partits amb ell a l’Enfaf. Em coneix, sap què puc aportar i entenc que sí, que ha ajudat el fet que ell sigui el seleccionador de l’absoluta.
Entenc que ara el següent pas és consolidar-se.
I acostuma a ser el més complicat. Està clar que espero poder jugar molts més partits amb l’absoluta, això voldrà dir que ho he fet bé i m’he guanyat els minuts. Espero poder participar també dimarts a Estrasburg contra Tahití.
El 4-1 davant Gibraltar té traces reivindicatives.
Ha estat una mostra que s’estan fent molt bé les coses a Andorra. El futbol femení està creixent molt al país, hi ha molt bones jugadores, i cada cop anirem a més.
El seu gol amb la sub-19 contra Moldàvia va significar quelcom més que una victòria.
En certa manera també va tenir quelcom de reivindicatiu, perquè veníem de perdre contra Gal·les tot i jugar bé, contra Albània va ser bastant injust [Andorra va perdre 1-0 al darrer minut]. Guanyar Moldàvia ens va tornar una mica aquell mal sabor i, a més a més, va ser amb un gol que encara recordo molt, clar. Ara bé, sempre dic que va ser un gol de totes, no només meu.
Aquest estiu decideix sortir del país i fitxa pel Levante Las Planas, un club històric.
No ho estava passant gens bé. Venia d’una lesió d’espatlla i estava bastant desanimada i, a més, el darrer any a l’Enfaf no el vaig acabar de gaudir.
I arriba la Donosti Cup.
Va ser en aquest torneig on hi havia gent del Levante Las Planas i em van proposar anar-hi. A més, era ideal perquè començava a Barcelona la carrera de Farmàcia i Parafarmàcia i ho podia compaginar bé.
Com s’ha trobat?
Ha estat una decisió encertadíssima perquè des del primer dia m’he trobat molt còmoda al club i amb les companyes i m’han acollit superbé. Estic aprenent molt i coneixent molta gent.
Es nota millor jugadora que abans?
Sí, i tant. Pensi que allà el nivell és més alt i m’he d’esforçar més per guanyar-me el lloc.