“Amb la meva música reivindico la vulnerabilitat”

Quan es comença a cuinar l’EP ‘No habrá hogar’?

Feia anys que escrivia cançons per a mi, però no m’acabaven de fer el pes, sempre m’acabaven cansant. Durant el confinament em vaig posar a escriure i veient que em sentia còmoda amb elles em vaig començar a plantejar com i amb qui les volia gravar.

D’on surten les històries de les cançons del disc?

Intento ser molt honesta a les meves lletres. Per a mi ha estat complicat tenir relacions i he estat en dinàmiques poc sanes. Amb la meva música reivindico la vulnerabilitat. Soc optimista respecte d’aquest concepte i fins i tot a la cançó Te quiero tanto que quiero llorar ho plantejo com una cosa positiva i bonica que em permet transmetre el que vull.

Va fer el pas a dedicar-se de ple a l’art durant la quarantena. Com va ser aquell moment?

En aquell moment vaig decidir dedicar temps a escriure i a buscar el meu so. A través del Quarentine Fest, que va organitzar Futuras Licenciadas, el segell amb el qual treballo, vaig descobrir un munt de grups que em van inspirar i vaig veure que el so Bedroom pop m’agradava i m’hi sentia còmoda. A partir d’aquell moment em vaig dedicar a fer-lo meu i és l’estil que marca el so i les lletres de l’EP No habrá hogar.

Potser seria bo que expliqués què és el ‘Bedroom pop’.

És un subgènere del pop, fet amb pocs recursos, habitualment per un sol artista o com a màxim dos, com és el meu cas amb el Chris Blau, el músic que m’ha acompanyat en la producció del disc. Literalment és música feta a la nostra habitació, amb sons molt electrònics, principalment perquè tots els instruments que teníem eren un sintetitzador, la meva veu i un programa de producció musical.

Que té d’especial el gènere?

Té una essència que és molt íntima. Quan escolto artistes que fan aquest tipus de música sento que estic sentint per primer cop la demo que m’ha passat una amiga. És molt íntim i personal. També demana pocs recursos per fer-lo i, per tant, ajuda la nostra generació a expressar-se.

El disc incorpora molts sons dels vuitanta però també una estètica molt actual. Com ho ha combinat?

Hem fet, per sobre de tot, música que ens agrada. He crescut escoltant ABBA i Mecano a casa, però també m’han influenciat artistes com Alice Phoebe Lou, que fan pop independent. Un cop vaig trobar els gèneres amb els quals em sentia còmoda en Christian em va ajudar a incorporar tots els sons que formen part d’aquest disc i crec que el resultat ens defineix molt bé a tots dos.