Lucas Balmaceda
“Em faria il·lusió disputar els Jocs dels Petits Estats”
D’origen uruguaià, té 20 anys i va arribar al país de Mallorca, on ha jugat tota la vida a vòlei. Després d’un primer any al CV Andorra ara afronta la segona fase de Primera Catalana amb el conjunt encampadà.
A punt d’arrencar la segona fase. Com l’afronten?
Amb moltes ganes i il·lusionats davant d’aquest nou repte.
L’objectiu és l’ascens?
El club va renunciar a la Primera Nacional i va jugar a Primera Catalana perquè els joves poguessin jugar i experimentar estar més a prop del professionalisme, i ara hem arribat aquí amb la possibilitat de lluitar per l’ascens, i hem de seguir entrenant igual o millor i a veure si podem aconseguir-ho.
L’equip ha fet una bona primera fase.
Sí, hem tingut partits molt bons i també alguns de dolents, però hem donat el cent per cent i quan hem perdut hem après de cada error i així hem pogut anar creixent.
Quina ha estat la clau?
L’actitud que hem tingut. Hi ha gent que té una feina i no li es fàcil compaginar-ho, però hem mostrat tots actitud i perseverança i per això hem acabat a dalt.
Tenen una mescla de joves i veterans que els complementa.
Sí, tenim diferents edats i hi ha una bona mescla que dona molt a l’equip.
Ve del CV Andorra. Com ha estat l’adaptació al CV Encamp?
He estat tota la vida al CV Palma i l’any passat vaig venir a Andorra per estudis i vaig començar a jugar allà una mica per adaptar-me, després em va contactar l’Encamp i vaig venir al club, on estic molt content.
Veure que en el projecte es confia molt en els joves imagino que els ajuda.
Sí, els més veterans tenen molta experiència i a nosaltres això ens ajuda molt i ens fan sentir part de la família.
Com va començar amb el vòlei?
Als vuit anys com a extraescolar. No m’agradava el futbol, bàsquet ni altres esports, i vaig començar a jugar, sobretot al CV Palma, on vaig arribar a entrenar amb l’equip de Superlliga, que em va suposar una gran seguretat.
Estudia hostaleria. Li és fàcil compaginar-ho?
Sempre és complicat perquè necessites disciplina i és sacrificat, però ho porto a la sang.
De Mallorca a Andorra. Quin canvi...
Sí, ja tenia pensat venir fa temps perquè m’agradava com a país, i quan vaig tenir l’oportunitat de venir-hi a estudiar no m’ho vaig pensar. Va ser una decisió arriscada venir sense els pares ni la família, però estic molt content de la decisió que vaig prendre.
Quin objectiu es marca?
Penso seguir a l’Encamp i seguir millorant, i em faria il·lusió jugar els Jocs dels Petits Estats.