“La cultura popular és una part important de les nostres arrels”

En què es caracteritzen els contrabandistes d’Ordino?

És una història antiga i diferent de la resta de carnavals que es feien a la resta de parròquies. Aquí no són contrabandistes reals, sinó que van disfressats de pallassos.

Quina és la finalitat?

És una època d’escarni, de disbauxa. Durant la Quaresma la gent aprofitava per menjar carn, fer festa o desafiar les autoritats.

Ara seria Vladímir Putin el personatge ideal sobre el qual fer escarni?

(Riu) Sí, però fer-li escarni seria perillós.

Qui podria ser doncs a Andorra objecte d’escarni?

Antigament ho era l’Església. Jo soc dels que va viure antigues representacions als anys vuitanta i aleshores era freqüent ficar-se amb els capellans. Ara ha perdut part del sentit religiós, però avui podrien ser els polítics de torn, els cònsols o els consellers generals... vaja, gira al voltant dels temes d’actualitat.

En qualsevol cas, l’important és prendre-s’ho amb sentit de l’humor.

Això és el més important, sens dubte. Ja ho diuen, al Carnaval tot s’hi val. I això és una de les coses que es diferencien al Carnaval d’Ordino, que té un sentit de l’humor diferent. Es fa escarni però de manera festiva i sense insults.

Han aconseguit la implicació de les noves generacions?

M’ha sorprès que tenim força gent jove. És una de les principals preocupacions que tenim, que això continuï en el temps. Els que vam començar ja som una mica grans, però enguany tindrem participació de totes les edats. A més, hem introduït una fusió de l’esbart i la música per fer un espectacle conjunt amb més força.

Sempre l’ha mogut la marxa

de les disfresses?

Sí, sempre m’ho he passat molt bé i m’agrada participar en la cultural popular, és una part important de les nostres arrels.

Té la sensació que de vegades la cultura popular queda arraconada per grans esdeveniments de masses com el Cirque du Soleil o l’Andorra Mountain Music?

Sí, de vegades tinc la impressió que la cultura popular ha quedat en un segon terme. I penso que la gent quan viatja fora el que busca són coses diferents, que siguin autòctones. No dic que no hi hagin de ser els grans espectacles de masses, són necessaris per al turisme, però no ha d’anar en detriment d’una cultura popular poc valorada.

Alguna recepta?

Tenir molt sentit de l’humor, que ens divertim tots plegats.