“El grafiti ha deixat de ser una bretolada per esdevenir art”

En què consisteix ‘Neó’?

Com que l’obra va emplaçada en un dels accessos del teatre de les Fontetes, vaig voler retre homenatge a les arts escèniques: teatre, dansa, música, màgia, titelles... La pintura incorpora, al centre, el símbol de la parròquia de la Massana, servint de nexe d’unió de totes aquestes disciplines.

Quin procés va seguir per fer el mural?

Inicialment calia presentar un dossier sobre l’obra, explicant-ne els detalls amb esbossos, així com la idea que es volia transmetre.

I en el seu cas, quina era aquesta idea?

Volia jugar amb el concepte dels llums de neó, tan característics del món de l’espectacle. D’aquí el títol. Després, a l’hora d’executar-ho, vaig veure que la tècnica més idònia era l’esprai de grafiti, que permet fer els efectes de llum o el difuminat.

Com va anar l’experiència?

Força bé, tenint en compte que no havia treballat mai abans amb grafiti.

Va haver d’assajar molt?

Sí, calia fer moltes proves i esbossos al taller, amb diferents tipus d’esprais i mirant tutorials. I tot i que pogués tenir una idea al cap del que volia, després a l’hora d’executar-la ja era tot un altre món. El dibuix bàsic era el mateix, és clar, però a mesura que anava avançant vaig haver d’introduir canvis.

En total, quants dies de feina ‘in situ’ va necessitar?

Quatre, tenint en compte que el primer el vaig dedicar íntegrament a posar una capa negra de pintura de fons, per fer ressaltar més l’efecte de neó i les figures.

La climatologia d’Andorra és apta per a l’art urbà?

Aquesta és una altra. Aquí el problema que ens trobem, en el cas dels murals en exteriors, són els canvis sobtats de temperatura. De fet, en un principi volia utilitzar pintura plàstica, però amb el fred acaba esquerdant-se. Els esprais, en canvi, ja estan pensats per al carrer i tenen molta més resistència. Era l’opció idònia.

El grafiti continua estigmatitzat com a forma d’expressió?

Al contrari, està agafant molta volada. En grans ciutats ja fa anys que l’art urbà té prestigi i reconeixement. I aquí el grafiti ha deixat de ser una bretolada per esdevenir art. Ho demostra el fet que els comuns i altres institucions cada vegada el potencien més. S’ha canviat el xip.

Però una simple pintada en una paret, és art?

Sempre hi haurà aquesta discussió. Per a mi, la típica paret amb signatures o argots no és art. Una obra d’art ha de tenir un concepte al darrere.