“S'ha 'romantitzat' un passat que ben mirat va ser molt dur”

Per què han decidit donar una perspectiva feminista a la visita al museu?

Creiem que són espais on han de passar el màxim de coses possibles. Hem preparat activitats de tota mena i volem tocar temes que preocupin la societat en general. Una d’aquestes qüestions és la invisibilització de les dones a la història, des dels grans noms de l’art, la cultura i la política, fins al dia a dia de dones normals i corrents com el que volem mostrar a les visites al Museu Casa Rull Com vivien les nostres padrines.

Quina voluntat hi ha darrere d’aquesta iniciativa?

Hem volgut reivindicar el paper de la dona del Pirineu a final del segle XIX i principi del XX. Ens hem documentat especialment a través del llibre Dones d’Andorra, de Montserrat Ronchera i Adelaida Garcia, per conèixer com vivien les dones de l’època. Començarem explicant totes les tasques que feien: cuidar els fills, cuidar la casa, fer feines agrícoles i ramaderes i mantenir les relacions socials. S’ha romantitzat un passat que realment, ben mira t i si s’estudia amb detall, va ser molt dur i volem trencar el mite.

A partir d’aquí han optat per explicar les diverses fases de la vida d’aquestes dones. Com ho han fet?

A través de les habitacions de la segona planta de la Casa Rull repassem les fases de la vida d’aquestes dones. Comencem pel casament de la pubilla, l’habitació està preparada per mostrar el casament de l’hereu, però l’hem adaptada per explicar-ho des del punt de vista de la pubilla. Volem mostrar com es casaven joves, per matrimoni de conveniència i passaven a viure en una casa estranya. Ens centrarem en la seva vida, com patien violència de gènere i vivien els conflictes domèstics amb una família que no era la seva.

Com volen explicar les vides d’aquestes dones?

Parlarem dels espais que ocupaven aquestes dones, què cuinaven, com influïen les tradicions i festivitats religioses a les seves vides. Eren dones que treballaven tot el dia i no tenien temps de formar-se ni distreure’s. La impossibilitat de viure més enllà de la casa tenia conseqüències per a la salut física i mental.

I amb tot plegat vol reivindicar el paper de les padrines...

En l’època del tombant del segle XIX al segle XX, i de fet durant els segles anteriors també, a la majoria de llars convivien tres generacions. Les padrines eren les encarregades de transmetre la saviesa popular als nets, mantenien moltes feines de casa i en cas que algú es posés malalt eren les que sabien fer remeis naturals. És una figura que sovint oblidem i a la qual volem donar valor.