“Les matemàtiques ho poden explicar tot, menys l'amor i l'odi”

A primera vista, no veig cap relació entre les matemàtiques i les xarxes socials...

Les matemàtiques hi estan una mica amagades, però hi són. Principalment a través de la teoria de grafs.

En què consisteix?

Els grafs són objectes matemàtics que serveixen per definir situacions i que es basen només en punts i ratlles. En xarxes com Facebook, els punts serien els usuaris, i els uniríem entre si per ratlles si són amics, si estan connectats.

I què passa amb Twitter o Instagram, on pots seguir usuaris que no et segueixen a tu?

Aquí estem parlant d’un altre model: les xarxes dirigides. Les connexions no són bidireccionals, però també es poden representar amb grafs.

En tot cas, quina aplicació té aquesta teoria en l’estudi de les xarxes?

Serveix, per exemple, per explicar l’efecte miratge relacionat amb les persones que tenen moltes connexions. A les xarxes tendim a seguir gent que pensa com nosaltres, el que ens pot arribar a fer pensar que això és el que pensa la majoria. És la famosa bombolla d’informació.

Hi ha por a les matemàtiques?

No sé si por, però sí ansietat social. Moltes persones no s’atansen a les matemàtiques pensant que no se’ls donen bé. I de la mateixa manera que parlem d’analfabetisme, també podem parlar d’anumerisme, no tenir les nocions bàsiques de càlcul. Unes nocions que estan a l’abast de tothom. De fet, vivim envoltats de matemàtiques.

Fins a quin punt?

Fins al punt que la roba que portem són matemàtiques: quan es dissenya una peça, els patrons es fan a partir de polígons que aprofiten la major quantitat de tela possible. Això és optimització geomètrica.

Les matemàtiques es poden utilitzar en qualsevol àmbit?

Ho poden explicar tot, menys l’amor i l’odi. Els sentiments no es mesuren racionalment.

Tradicionalment, els estudis s’han dividit entre humanitats i ciències. Què en pensa?

És un error. No hi ha cosa més humana que les matemàtiques, i l’ensenyament hauria de ser cada cop més pluridisciplinari.

Segueix sent un tabú que les dones estudiïn determinades carreres científiques?

En enginyeria informàtica segueixen els estereotips, i només el 16% d’estudiants són dones. Però amb les matemàtiques ha passat una cosa curiosa. Fa vint anys, quan l’única sortida era la docència, el 60% d’alumnes eren dones. Ara, quan les grans tecnològiques estan fitxant matemàtics i s’ha convertit en una feina de prestigi, el 70% són homes. Casualitat o causalitat?