“L'ortografia francesa és ridículament complicada”

Com sorgeix la idea de fer un col·loqui obra de teatre sobre l’ortografia de la llengua francesa?

Tant estudiant francès de nen com després ensenyant-lo em vaig adonar que l’ortografia francesa és ridículament complicada. Hem volgut riure a costa d’això, de com d’enrevessada pot arribar a ser i com és d’innecessari que ho sigui la majoria de vegades.

Quines anomalies genera el model actual?

Tenim l’hàbit de mantenir les arrels llatines i gregues de la paraula. Per què no podem ensenyar-les totes? I el pitjor és que en molts casos està mal fet. Per exemple, la paraula nenúfar s’escriu amb ph per imitar el so de la f del grec, però és una paraula d’origen àrab, no té cap mena de sentit. També tenim dotze maneres diferents d’escriure un mateix so.

Com ha estat el procés de creació de l’obra?

Ens vam documentar moltíssim. Vam buscar els casos més extrems en què realment res té sentit i l’explicació normal ja és hilarant. Un cop els teníem ens vam dedicar a incorporar-los al guió de l’obra per explorar-los i poder-ne fer bromes. Hi ha moments en què tot plegat té una explicació tan absurda que no cal ni fer-ne bromes per fer-ne befa. A la vegada, però, volíem que aquests exemples servissin per ensenyar al públic sobre la seva llengua.

La pedagogia és l’objectiu principal de l’obra?

Tenim un objectiu pedagògic molt clar, al cap i a la fi som professors. També volem fer reflexionar la gent sobre la nostra llengua, és molt rica i està plena de curiositats, però en aquest cas aquestes curiositats compliquen l’aprenentatge i fins i tot pot representar un element de desigualtat social.

Com pot ser l’ortografia un element de desigualtat social?

Hi ha molta fiscalització de l’ortografia entre els francòfons. La gent et jutja per com escrius. Com que en molts casos les normes són absurdes acabes sent sotmès a un judici per una qüestió arbitrària. La manera d’escriure i les faltes d’ortografia es perceben com un indicador del grau d’educació i, per tant, en molts casos és un marcador de classe social.

Aquesta situació té solució?

Ara mateix l’ortografia francesa és una eina mal feta. Estem en un punt en què més que una via de comunicació en molts casos és un impediment. En aquest aspecte la gent tendeix a ser conservadora, però penso que hauríem de replantejar el model i simplificar-lo. Sé que és una idea controvertida, però si hem pogut escriure una obra rient d’aquestes anomalies és senyal que hi ha un problema que s’ha d’encarar.