“Conèixer les arrels et connecta amb el lloc on vius”

Com va sorgir la idea de crear un taller per a nens que expliqués la història del país?

Amb la Teresa Blanco, de la biblioteca del Pas de la Casa, ja n’havíem parlat alguna vegada. I al final va ser des de la pròpia entitat que es volia que els nens i nenes poguessin conèixer la història d’Andorra. A mi em va agradar perquè m’agrada narrar històries.

Com s’ho va fer per resumir tota la història d’Andorra?

Hem creat un relat que va des de la prehistòria fins a la Constitució. Agafant informacions ja publicades hem anat construint el taller en el qual també queda reflectit el caràcter de la gent andorrana. L’objectiu era explicar als nens que Andorra no ha sigut un bolet que ha aparegut del no-res, que existim des de sempre. Però sobretot explicar que el país té una identitat pròpia i com s’ho ha fet la gent fins arribar a poder dir que som nosaltres els que ens organitzem a casa nostra, que som un país totalment independent.

Quina reacció va tenir dels infants durant el taller?

El primer que vaig pensar quan preparava el taller és: “Com m’ho faig perquè no s’aixequin i marxin?” Els infants no es tallen un pèl i quan una cosa no els agrada t’ho fan saber. Per això busquem que el taller sigui molt didàctic i participatiu. Els fem partícips de la narració.

Els petits també han de parlar d’aquests temes?

És important per a la seva identitat, per saber on estan i d’on venen. Que els infants que viuen aquí sàpiguen les nostres arrels. No les podem oblidar perquè conèixer les arrels et connecten amb lloc on vius.

La història sol tenir l’estigma que no serveix per a res, és veritat?

Sí que serveix, sí. Si valoréssim més la història entendríem molt millor els conflictes que passen avui en dia. Mira el que està passant a Ucraïna... En general, crec que el que passa amb la història és que fins que no trobes una persona a qui l’apassiona i t’ho transmet no t’hi enganxes.

Vostè com va aconseguir enganxar-s’hi?

Vaig tenir la sort que a una professora de la meva escola l’apassionava i això em va atrapar. Amb el temps veus que la història t’aporta prudència davant dels fets. Les arrels sempre s’han de recordar: les del teu país, les de la família d’on venim...

Creu que en moltes ocasions els adults subestimem les capacitats dels més petits d’entendre les coses?

Sí, sens dubte. En molts contes es parla de la mort o d’assassinats i no passa res. Els traumes els creem nosaltres quan no els expliquem segons quines coses. Per què no expliquem alguna cosa, què és el que passa? Si expliquem les coses com un conte tot es pot explicar.