“Està bé gravar discos, però tocar en directe no té preu”

Què podem trobar a ‘Vent del nord’?

Considero aquest disc un resum dels meus trenta anys de carrera musical. Un total de deu temes originals en què hi ha una mica de tot.

I avui toca presentar l’àlbum en directe.

Sí, farem totes les cançons del disc i alguna de les antigues que tinc, també.

Com afronta el debut a l’Auditori Nacional?

Amb molta il·lusió, perquè el que volem al cap i a la fi els músics és tocar davant el públic el màxim possible, i si a més ho podem fer en un lloc com l’Auditori, ja és un luxe. Està molt bé gravar discos, però tocar en directe no té preu.

Qui l’acompanyarà aquesta nit?

A més del grup base, format pels membres del conjunt The Autòctons, també vindran alguns col·laboradors i amics, com Carlos Lozano a la guitarra elèctrica, Lucas Barreiro al baix, o Martha Roquett com a vocalista, que a més ha escrit la lletra d’una de les cançons del disc.

Va gravar aquest treball el 2020 però no l’ha tret fins ara. La covid-19 hi ha tingut a veure?

No ben bé. El llançament estava previst per a final d’aquell 2020, després que el projecte rebés una subvenció del ministeri de Cultura, però tot es va complicar per circumstàncies personals. He patit dificultats i adversitats, també de salut. Si no, ja hauria sortit fa temps.

L’enregistrament també va tenir algunes particularitats.

Sí, perquè tot i que alguns amics em van acompanyar en algunes cançons, el disc el vaig gravar pràcticament jo tot sol. Vaig fer tots els instruments, excepte la bateria, que la va posar el tècnic de so.

Com definiria la filosofia de les seves cançons?

És difícil de dir, perquè la meva música també ha anat evolucionant. En general, m’agrada parlar de la realització personal d’un mateix, de la llibertat, dels desamors i la seva superació, el retrobament de l’amor... tot a partir d’inspiracions, sensacions i experiències que he anat obtenint durant la vida.

D’on ve aquest nom d’El Tren de la Musa?

Bé, hi ha molts trens que passen al llarg de la vida, i un d’aquests és el de la inspiració, el de les muses.

Però els trens s’han de saber agafar a temps.

Se sol dir que aquests trens passen només un cop o dos cops a la vida... per això has d’estar sempre atent. Si no estàs obert de ment i a l’aguait no seràs conscient que el tren està passant o fins i tot que el tens just davant.