Cristina Pericas
“Abans de penjar-me d'una paret l'he d'estimar”
Pericas ha trobat en la dansa aèria un disciplina que combina a la perfecció les seves dues grans passions: l’art i l’escalada. Avui a les set del vespre estrena l’espectacle La 5a façana i la neu al Complex esportiu d’Encamp.
Què veurà el públic que pugi avui a veure-les a Encamp?
Es tracta d’una performance oberta a la participació del públic en què, mitjançant la dansa vertical, el teatre gestual i la música expliquem la història de l’esquí a Andorra. Des que van instal·lar-se els primers remuntadors i van obrir-se les primeres pistes a avui dia, en què turisme de neu és el motor econòmic del país.
Quants artistes pujaran a l’escenari vertical de la façana del Complex esportiu?
Som tres ballarines, la Vivian Rivera-Torres, l’Alícia Nevado i jo, i una cantant, l’Alèxia Verdaguer. També cal destacar la feina que ha fet l’Anna Margot, la dissenyadora del vestuari.
Què és la dansa vertical?
És una disciplina artística que combina l’escalada i la dansa. Es tracta d’aprofitar la gravetat i l’efecte pèndol per portar el moviment a un altre pla. El fet d’estar penjat permet fer acrobàcies aèries i crear la il·lusió en el públic que l’espectacle es desenvolupa en un altre pla.
Com va iniciar-se en aquest estil de dansa?
Vaig provar-ho fa uns deu anys. ja feia temps que escalava i sempre m’ha apassionat el món de l’art. Vaig trobar que la dansa aèria conjuminava bé aquestes dues coses i m’hi vaig llançar. En vaig aprendre en una escola a Barcelona i més endavant he fet molts assajos al Centre de Tecnificació d’Ordino.
Què significa el concepte de ‘cinquena façana’ a què fan referència en el títol de l’espectacle?
És un concepte que prové de l’arquitectura per fer referència al pla que dibuixen els terrats i balcons d’una façana quan són vistos des de l’aire. Aquest és pla en què es desenvolupa l’espectacle.
Què diferencia la dansa aèria de la resta de subgèneres de la dansa?
La dansa aèria posa en valor l’arquitectura dels edificis, els tres específics de cada construcció, ja que converteix la façana en un escenari.
Com ha superat la por a l’altura? Jo tremolo només de veure una foto d’una de les seves actuacions!
No l’he superada, la por (riu). Abans de penjar-me d’una paret l’he d’estimar. N’he de conèixer bé les textures. Cada paret és diferent. També és molt important treballar amb tècnics competents. Hi has de poder confiar per poder-te moure lliurement.
Tot i això, sempre hi ha cert risc...
Sempre extremem les mesures de seguretat, però no negaré que le descàrrega d’adrenalina que sents cada vegada té un punt addictiu.