“L'única preocupació era decidir què fer l'endemà”

La seva conferència porta per títol ‘La volta al món en 80 tatuatges’. Per què?

Vàrem voler jugar amb el títol del mític llibre de La volta al món en 80 dies unint també una passió meva, que són els tatuatges.

Quants tatuatges s’ha fet?

No són vuitanta, però una quarantena ben bona, sí.

Algun que recordi en especial?

Et diria que un que em vaig fer a Indonèsia. És un típic tigre de la zona i me’l van fer amb una tècnica quasi ancestral...

Com s’organitza una volta al món?

Et fa tanta il·lusió com por. En el moment que prens la decisió és una gran il·lusió però a mesura que s’acosta la data et fas uns plantejaments que fan por. Deixar la feina, deixar el pis, vendre el cotxe... Desfer-te de tot per llançar-te al buit. Jo vaig marxar amb un vol a Santiago de Xile i una nit d’hotel. Res més.

I per què va decidir marxar?

Jo era director d’un petit grup d’hotels al país. A mi m’agrada molt el món del turisme i més en un lloc com Andorra, on l’oferta és de qualitat. Però és evident que quan portes onze anys en una empresa et planteges que hi ha coses que les fas un cop a la vida o no les fas.

I va decidir marxar...

Una de les sensacions que més recordo és quan estava a l’aeroport de Barcelona. En aquell moment vaig veure que durant el següent any l’única preocupació era pensar què em venia de gust fer l’endemà.

Sabem no tenir obligacions?

Hi ha alguns costums que t’havies posat o als quals estaves acostumat que els vas perdent. El ritme de vida que portem és molt còmode i, paradoxalment, quan surts de la roda ho veus com a ridícul. Veus que vivim en una societat extremament complexa i vaig aprendre a adaptar-me al que hi havia, no al que volia. També et dic, quan tornes a entrar-hi és molt fàcil tornar-s’hi a enganxar.

I ara que ha tornat, com ho porta?

M’agrada molt el sector, és una feina que m’agrada. La veritat és que amb 47 anys un dels grans reptes que tenia era la por a tornar a començar de zero amb certa edat.

Quant de temps li queda abans de tornar a marxar?

Ara no em plantejo tornar a marxar sense res tancat. Si algun dia em fes un plantejament seria vinculat a una nova feina.

Alguna recomanació per al pròxim estiu?

Si alguna cosa he après en aquest viatge és a no comparar destins. Però em quedo amb les Filipines pel paisatge i amb Cabo Poloni, a l’Uruguai.