Kiko Pomares
“És un orgull poder tornar a la selecció absoluta”
El lateral esquerre del Vila-Joiosa CF és una de les grans novetats en la convocatòria de la selecció de cara als dos amistosos davant Saint Kitts i Nevis i Grenada. L’andorrà de 23 anys torna a l’absoluta després d’una greu lesió de genoll.
Kiko Pomares
Torna, per fi, a l’absoluta.
[Esbufega] Ja en tenia ganes, moltes, de tornar a la selecció. A més, no està sent un any fàcil perquè em vaig lesionar i la convocatòria ha suposat una gran alegria.
Tres mesos de baixa, amb tot el que portava ja a sobre.
Ho he passat bastant malament. Em vaig trencar el quàdriceps, em va tocar una mica el tendó i entre naps i cols vaig estar més de tres mesos fora, aturat sense competir.
Havia començat el curs molt bé i sent un fix al seu equip. Aquesta temporada he jugat onze partits amb la Vila-Joiosa i des que m’he recuperat n’he disputat cinc. Ara ha vingut la trucada del seleccionador.
El premi al sacrifici.
Fa dos anys em vaig trencar el genoll i el menisc, quan jugava encara a l’Elx, i l’any passat vaig patir un cop fortuït al cap que em va tenir tres mesos de baixa, també.
Entenc que és dels que toquen ferro per aturar tanta mala sort.
De fet ho comentava ara amb els físios de la selecció, que ja n’hi hauria prou de lesions [riu]. A més, tot m’ha passat al costat esquerre del cos i un pensa si estava fent malament quelcom amb tanta malastrugança. Em faran un seguiment i un protocol de prevenció.
Per reduir les lesions?
Sí, sí, i espero que vagi molt bé i pugui tenir per fi un any d’estabilitat en aquest sentit, que ja és hora! [riu]
Vostè ja havia debutat amb l’absoluta.
Sí! El 2018 contra Liechtenstein, en un amistós que vam guanyar 0 a 1, a Marbella, i vaig ser titular. Va ser un dia molt especial, tot i que vaig començar amb una mica de nervis. La gent més veterana em va animar molt.
Amb 23 anys ja pot manar una mica.
[Riu] Què diu ara! Hi ha un grup fantàstic i m’han acollit molt bé. El seleccionador ja m’ha explicat una mica què és el que vol de mi, els conceptes importants i la feina que hem de fer en els amistosos.
Contra dos rivals, diríem, una mica exòtics; Saint Kitts i Nevis i Grenada.
Estem mirant vídeos cada dia per veure com juguen i poder conèixer-los més. Sent seleccions caribenyes és normal no tenir tanta informació, ja que acostumem a competir davant altres rivals.
L’evolució de la selecció està sent fantàstica.
Sempre estic atent als partits de la selecció i els resultats, d’un temps ençà, estan sent molt millors que abans. El canvi ha estat notable i es nota fins i tot en els entrenaments.