“Volem fer veure al públic que hi ha molts tipus de sexualitat”

Per què us vau decidir a adaptar ‘Sex Education’?

Bé, amb el grup vam estar buscant idees i vam començar a veure sèries i pel·lícules que podien resultar interessants. Una de les que més ens va agradar va ser Sex Education, de Netflix. Així que ens vam decidir a agafar aquells personatges que ens representaven més i a partir d’aquí vam elaborar una història basada en la sèrie.

Què us va cridar l’atenció d’aquesta ficció?

Sobretot el contrast entre les personalitats dels personatges. Estan molt ben treballades, perquè cadascú té una manera de ser molt característica.

L’adaptació l’heu fet vosaltres mateixos?

En realitat el text principal l’ha treballat una professora, la Fran Doonan. Però tampoc no eren diàlegs tancats. Nosaltres els podíem personalitzar al nostre gust i canviar coses o fins i tot afegir trames o idees noves. Ha estat un treball conjunt.

Tu et poses a la pell del protagonista de la sèrie, l’Otis Milburn.

Sí, però en l’adaptació hem intentat equilibrar el paper dels diferents personatges, per no centrar-ho tot tant en l’Otis.

Com definiries el personatge?

És el típic adolescent que mai ha tingut cap relació amb cap noia, que es posa molt nerviós només de pensar a parlar-hi. La seva mare, a més, és sexòloga, i això també l’influeix. Finalment acaba muntant un centre d’assessorament sexual amb la Maeve, una companya de classe, per educar altres joves amb problemes. La Maeve la interpreta una amiga meva que acaba d’incorporar-se a The Teen Project, la Marta Aymà.

L’obra porta per subtítol ‘Trencant etiquetes’. Encara hi ha tabú social sobre el sexe?

Sí, i sobretot el que volem amb aquesta proposta és fer veure al públic que hi ha molts tipus de sexualitat, i que hem de sortir dels límits que ens inculca la societat. No hem de tenir por a ser nosaltres mateixos. I cada personatge de l’obra és tan diferent que segur que cada espectador se sentirà identificat amb un o altre.

Com han anat els assajos?

Ha estat un treball força intens. Vam començar a principi d’any fent un assaig per setmana, després es va incorporar un altre els caps de setmana, i a mesura que va anar passant el temps vam anar afegint sessions per practicar encara més. Aquests dies ja hem anat a gairebé un assaig diari.

Et veus treballant d’actor en el futur?

El món artístic m’agrada per desfogar-me i expressar-me, però no crec que m’hi arribi a dedicar professionalment.