“No havia vist cap generació d'atletes tan bona al país”

Primer Mundial. Com ha anat l’experiència?

Ha estat increïble, amb els millors del món o l’ambient. Era diferent al que estic acostumat i m’ho prenia com un premi.

Imagino que és un altre món...

Sí, no estic habituat a competir amb tant públic i quan et veus allà en un estadi de 18.000 persones ho has de gestionar.

Esportivament, torna satisfet?

Sí, la marca pot semblar discreta pel que he anat fent, però ja va sortir al pic de forma del febrer que era quan havia de sortir. Al final, anar al Mundial era allargar un mes més i el cos ho nota, però estic content.

Acaba la temporada ‘indoor’. Quin balanç en fa?

No podria haver anat millor. Vaig fer medalla al Campionat de Catalunya sub 23, vaig anar també al d’Espanya i el Mundial ha estat la cirereta del pastís. A més, he fet marca personal en indoor i a l’aire lliure, i tinc moltes ganes d’arrencar la temporada a l’aire lliure.

Ara toca descans o preparar ja l’aire lliure?

No en podré tenir gaire perquè en un mes toca tornar a competir. Ja hem arrencat els entrenaments de pretemporada perquè venen mesos intensos. Quins són els objectius? La idea és arribar bé al Campionat Iberoamericà i agafar el pic al Míting dels Petits Estats, que es farà a Malta. La idea és estar-hi al màxim nivell i després anar-ho veient.

És d’Andorra, estudia a Barcelona i el seu club és el Super Amara Bat d’Irun. Com és això?

Entreno en un grup a Barcelona i vaig fer-me molt amb un dels companys, que em va dir d’anar-hi per fer el relleu 4x400. Em feia il·lusió, creia que necessitava un canvi d’aires i vaig veure que era el moment.

Puja una bona generació.

Fa 15 anys que en faig, i crec que no havia vist cap generació d’atletes tan bona al país. Fa molta il·lusió i goig veure que l’equip d’Andorra és cada cop més fort i competitiu, no tan sols a Catalunya o Espanya, sinó també a Europa.

Els Jocs dels Petits Estats són el gran objectiu a llarg termini?

Mai n’he disputat cap, però sí, és dels objectius l’any que ve a Malta, i també fer medalla a Andorra el 2025.

I els Jocs Olímpics?

El Mundial m’ha fet veure que he d’entrenar més, però ganes en tinc, soc ambiciós i seria un somni. París queda a prop, però el 2028 m’encantaria anar-hi o almenys competir per ser-hi.

Com va començar a l’atletisme?

Feia futbol, no m’agradava l’ambient, i com la mare era atleta vaig començar.