“Celebrem la diversitat que defineix l'Andorra actual”

Què els ha motivat a parlar dels orígens?

És un homenatge a la generació dels meus pares, que són els avis dels actors joves que estaran sobre l'escenari. És la generació que va donar el tomb a Andorra i els percebem de manera folklòrica i rural quan els que de veritat vivien així era la generació anterior. El que volem és que la gent jove pugui mirar als ulls als seus avis i construir la seva identitat a partir del que hi veuen.

Per què els voleu retre homenatge?

Arrels d'arreu vol posar en valor les persones que vinguessin d'on vinguessin, des dels padrins que vivien de la pagesia a Canillo fins als que van arribar fa 60 anys del Brasil, Galícia o on sigui. Celebrem la diversitat cultural lingüística que defineix l'Andorra actual.

L'obra té voluntat de ser un teatre documental?

Ens hem inspirat en una part concreta del teatre documental. Les històries que expliquen els actors són les dels seus avis de veritat. L'espectador ha de fluctuar entre la realitat i la ficció. Aquí és on hi ha els espais on ens podem trobar tots, en un menjar, en la caixa metàl·lica de galetes...

Voldrà dir la caixa dels fils.

Bé, sí, de fils és un espai comú en què tothom pensa inconscientment. Has pensat en la caixa de galetes de mantega daneses amb material per cosir dins perquè és un espai comú que ens ajuda a construir la identitat a través dels petits detalls, que és el que volem reflectir.

Quina és la història que aporta vostè?

Vam demanar als actors que pensessin en la generació dels seus avis. Jo ho he enfocat com un homenatge al meu pare. Ell està marxant, té una malaltia neurodegenerativa que se l'emporta a poc a poc. El comiat amb el meu pare l'estic fent jo en la nostra intimitat, però l'agraïment per les vivències i la vida és públic i per a mi ha estat balsàmic, curatiu i un moment alegre que puc compartir.

Què volen evocar?

Volem parlar d'una Andorra en què es feien balls a la rotonda, que s'anaven a comprar electrodomèstics a La Suissi.

Quina reflexió fan?

Volem reconèixer la nostra identitat. Som com som, per això hem incorporat parts del teatre documental. La ficció reflecteix la realitat, quan vas a veure una obra de teatre, una pel·lícula o llegeixes un llibre estàs anant a veure la teva realitat.

Té una voluntat catàrquica?

No hi és com a voluntat explicita però tot art ho té inherent. És la diferència entre l'entreteniment, que és molt necessari, i l'art.