“És el llibre ideal per posar a prova la teva andorranitat”

Com va sortir la idea d’escriure aquest llibre?

A la meva dona, la Maria Cucurull, i a mi ens agrada molt prendre notes sobre històries i anècdotes que anem recollint quan sortim de cap de setmana. Per sobreviure al confinament, van començar a escriure sobre Andorra. Quan ja havíem recollit unes 40 històries vam pensar que en podíem fer un llibre. Aleshores vam fer una proposta a l’editor, l’Oliver Vergés, i li va agradar el projecte.

Quines històries trobaran els lectors que llegeixin ‘100 coses que has de saber d’Andorra’?

És un recull de curiositats i anècdotes més o menys conegudes, però també de moments històrics importants per a la història del país que creiem que hem de transmetre, com ara el discurs en català de l’excap de Govern Òscar Ribas davant l’assemblea general de les Nacions Unides el 28 de juliol del 1993, quan el país va esdevenir estat membre de l’organització.

Volen trencar estereotips sobre el país? Penso, sobretot, en els lectors ‘de baix’.

Volem explicar a tothom, als de baix però també a molts d’aquí, que Andorra és molt més que el país dels influencers o dels diners de la família Pujol. La imatge del Principat que projecten els mitjans de comunicació espanyols és molt esbiaixada i sovint el que pretén és fer mal.

Diuen que també és un llibre adreçat al públic andorrà.

Una persona que coneix a fons la història del país ens ha dit que tot el que hi expliquem és conegut. És cert que no hi fem cap descobriment, però també ho és que moltes de les històries que hi hem recollit no es recorden prou. És un llibre ideal per posar a prova la teva andorranitat.

Els que vivim al país no tenim prou presents aquests referents?

El Principat d’avui és un país força nou. Crec que justament per això té la necessitat d’explicar-se a si mateix. Sí, de vegades no recordem prou aquests referents.

Quin d’aquests referents creu que hauríem de conèixer més?

Hi ha una figura clau per entendre l’Andorra dels últims cinquanta anys, marcada pel desenvolupament del turisme de neu. Parlo d’Andreu Claret, que és la primera persona que va portar una màquina llevaneu a Andorra.

Un refugiat català de la guerra civil espanyola.

Són un grup molt important per a la història del segle XX d’Andorra. Eren gent amb talent que va ajudar a impulsar el desenvolupament del país.

Finalment, m’agradaria preguntar-los com van les vendes.

Estem molt contents! Ja s’ha esgotat la primera edició.