Ricardo Adarraga
“Baixant a 240 quilòmetres per hora sento plaer”
És l’home més ràpid d’Espanya sobre uns esquís amb un rècord de 240,642 quilòmetres per hora i des de demà participarà a les tres proves de la Copa del Món de quilòmetre llançat que es fan a Grandvalira.
Ricardo Adarraga
Triple Copa del Món a Andorra. Com l’afronta?
Amb molta il·lusió perquè és sempre la cirereta del pastís de la temporada, i jo acostumo a anar de menys a més en funció d’anar fer baixades i competicions, i aquí acostumo a anar cap amunt.
Optimista per poder competir?
La previsió no ho és gaire, però hi ha un parell de finestres que poden obrir-se. Demà es preveuen núvols i espero fer una mànega encara que sigui amb poca visibilitat i amb la sortida més avall, divendres el pronòstic és dolent i per dissabte sembla més optimista.
En una disciplina com aquesta, la seguretat és fonamental.
Sí, al final som com corredors de motos, si tens una caiguda a 160 o 180 quilòmetres per hora pots fer-te molt de mal i és molt important no deixar res per a l’atzar.
Quins objectius es marca per a aquestes curses?
Jo no soc professional i no podia fer totes les curses, però enguany sí que he pogut i vinc amb bones opcions. Al Mundial vaig ser setzè, he fet algun Top 10 a la Copa del Món i l’objectiu és acabar entre els deu primers a la general.
El quilòmetre llançat no té gaire tradició a Espanya...
No, però jo ja fa 20 temporades que m’hi dedico. Fa uns anys el president de la federació va apostar per altres disciplines menys clàssiques i ara ja som més.
Com va començar?
Soc dels més vells perquè vaig començar amb 37 anys. Sempre he estat molt esportista, vaig aprendre a esquiar amb tres anys i sempre m’ha agradat la velocitat.
Què és el més important en aquest esport?
Crec que hi ha diverses claus, com la fesomia, saber treballar el material, portar l’esquí pla, la psicologia i també la maduresa.
No és habitual estar tan amunt sent tan veterà.
Crec que és per la maduresa mental perquè hem treballat molt i també hem caigut molts cops. Saber conèixer-te és molt important perquè quan un és jove no es preocupa tant fins que té una caiguda forta i llavors ja comença a madurar.
Què se sent anant a 240 quilòmetres per hora?
He arribat a la conclusió que baixant a 240 per hora sento plaer i per això ho faig. És una sensació espectacular penetrar l’aire, veure que tens el control i la satisfacció que sents quan acabes. Ho comparo en certa manera amb els toreros, perquè quan veuen el bou saben que poden dominar-lo i hi ha una tensió positiva. Tens respecte, però no pànic.