“El món del saxofon clàssic és molt petit però molt ric”

Com està anant de moment l’experiència al Sax Fest?

Estic contenta d’estar aquí, l’entorn amb tota la natura al nostre voltant és fantàstic. El festival està molt ben muntat i estic sorpresa pel nivell dels estudiants que han vingut a les classes magistrals. Admiro que nois tan joves s’atreveixin a mostrar el que fan davant de tanta gent.

Per què escull el saxofon com a instrument?

Vaig començar tocant el piano, a Crimea els professors que vaig tenir eren de l’escola russa, molt estrictes. Tot i això, m’agradava. Un dia el pare es va comprar un saxofon perquè volia aprendre a tocar-lo. En aquell moment tenia nou o deu anys, el vaig agafar per provar i em va encantar. Tenia el control sobre el so només bufant i vaig sentir que tocar-lo em sortia de manera natural.

Va canviar d’instrument però no de gènere musical...

El canvi al saxo va ser ràpid, però em vaig mantenir en el món de la música clàssica. No em vaig passar al jazz, que és el gènere en què tothom s’imagina un saxofonista. Per mi va ser clau visitar les classes magistrals que feien a Gap, a França, quan tenia 13 anys. Allà vaig veure que es podia fer música clàssica amb el saxofon i em va obrir els ulls, vaig decidir que seria la meva professió.

Ha d’explicar habitualment que no toca jazz?

El món del saxofon clàssic és molt petit, però és molt ric. Em sorprèn que des de fora no rebem tanta atenció. Moltes vegades em trobo explicant a la gent que aquest instrument el va inventar a París Adolphe Sax pels volts del 1840 i que té el seu origen en la música clàssica, però hi estic acostumada.

A la gent li sorprèn allò que toca?

Després de gairebé cada concert que faig se m’acosta algú per dir-me que no havia sentit mai res igual, i molts cops són persones que van habitualment a concerts de música clàssica. Sempre rebo reaccions positives i estic contenta d’explicar què faig i la història del meu instrument.

S’ha mogut molt durant la seva vida, com ha afectat la música que toca?

Vaig començar estudiant a Crimea, i dels 12 als 14 vaig seguir a Moscou, després la família es va traslladar a Alemanya i de més gran he passat per París, Montpeller i Lió, per estudiar saxo. També per això em costa explicar on és casa meva. Conscientment, decideixes quines coses t’agraden de cada lloc, de com es viu, s’interpreta i s’ensenya la música. A més, inconscientment he acabat integrant maneres o hàbits de tot arreu que apareixen de sobte i que són fruit de totes aquestes experiències.