Arnau Sánchez
“Vaig començar a pintar fixant-me en el pare”
Va descobrir l’art quan era petit gràcies al pare, Francisco Sánchez, i des d’aleshores no ha deixat de pintar. Ara en té 19 i participa en l’exposició d’homenatge a Sergi Mas que es podrà veure fins al 23 d’abril a l’Espai Caldes.
Arnau Sánchez
Quan va començar a pintar?
El meu pare és Francisco Sánchez, que va representar Andorra a la Biennal de Venècia el 2011. Vaig començar a pintar fixant-me en el pare.
Li va cridar l’atenció el que feia i va voler imitar-lo?
Sí. Un dia vaig veure un dibuix que havia fet i em va captivar. Representava una fulla de colors. Era bastant senzill, però jo devia tenir set o vuit anys i em va impressionar. I vaig voler imitar-lo.
Va ser aleshores quan va començar a pintar més regularment, com ho fa ara?
Va ser uns anys després. Recordo que un dia de vacances amb els meus pares vaig posar-me a dibuixar per no sentir-me tan avorrit. No he parat des d’aleshores.
Amb només 19 anys té una tècnica impressionant. A part de fixar-se en el seu pare i d’aprendre’n pel seu compte, ha anat a classes de pintura?
Ara mateix vaig a l’escola d’art de la Llacuna. Abans havia experimentat i fet provatures per la meva banda i el pare m’havia donat algun consell.
Qui és el seu professor a l’escola d’art?
L’Helena Guàrdia i la Yolanda Sanmarcos. M’han ensenyat moltes coses.
Què ha après a la Llacuna?
M’agrada anar a l’escola d’art perquè hi puc fer coses que no puc fer a casa. Hi he après la tècnica del gravat, per exemple, que només puc posar en pràctica allà perquè no em puc permetre tenir a casa tots els materials.
Té un estil figuratiu i molt detallista.
M’agrada dedicar molt de temps a una mateixa cosa. Puc estar treballant molts dies en un quadre, però normalment tinc diversos projectes en marxa per no avorrir-me.
Segueix una rutina quan pinta?
Pinto durant cinc o deu minuts, m’ho miro bé durant un quart d’hora, després torno a pintar uns cinc o deu minuts més... m’agrada mirar-me bé el coses, no perdre cap detall.
Té una tècnica preferida?
No. Utilitzo el llapis, el carbó, el pastel, l’oli o l’aquarel·la en funció del que vulgui dibuixar.
S’ha platejat mai seguir els passos del seu pare i dedicar-se professionalment a la pintura?
Sí que m’ho plantejo. Tot i que sé que no és fàcil, m’agradaria dedicar-m’hi. De moment és una afició.
Què recomanaria a un jove que vulgui pintar?
Que faci el que més li vingui de gust i que explori les tècniques que més li agradin. Passar-s’ho bé és el més important.