Fabiola Sofía Masegosa
“Som un país de teatre, però a partir del 1930”
Guanyadora d’un accèssit del premi d’investigació històrica el 2018, aquesta nit presenta el segon llibre, el qual recull la història del teatre al Principat des del seu inici fins als anys setanta del segle passat.
Quan començar a tenir vida teatral Andorra?
Abans del 1930 tot el que es feia aquí eren obres folklòriques. És a dir, cultura més popular. A partir del 1930 i després de la Guerra Civil espanyola comencen a representar-se en el Centre moral i recreatiu d’Andorra diverses obres ja més completes d’autors catalans i espanyols.
Som un país de teatre?
Jo penso que sí, que som un país de teatre. Però ho vàrem començar a ser a partir dels anys trenta, quan autors dels països veïns, especialment d’Espanya, van començar a venir a Andorra arran de la guerra. Però també van tenir un pes important els canvis que es van produir al Principat, la seva obertura, la seva modernització, el fet que passéssim a ser un país que depenia del turisme...
Avui es publica el segon llibre que escriu. Què hi podrem trobar?
Així és, aquest és el segon llibre que publico i els dos els entenc com un binomi. En aquest cas, La vida teatral a Andorra de 1900 a 1970 és el resultat de la tesi doctoral que vaig fer ja fa uns anys. Avui a les vuit de la tarda presentem el llibre en un acte que es farà a La Trenca.
Va ser difícil recuperar tota aquesta informació?
Va ser una gran feinada. Vaig regirar tota la premsa andorrana i de la Seu, també vaig anar a Perpinyà a cercar més documentació. En total van ser dos anys per trobar tot el que està resumit en aquest llibre. Reconec, però, que durant la realització de la tesi la tutora em va dir prou i vàrem haver de fer el tall perquè ja eren més de 500 pàgines d’estudi.
En aquest cas, veig que el llibre se l’ha autopublicat.
Sí, com t’he dit aquest llibre sorgeix de la tesi doctoral i el 2018 vaig obtenir un accèssit al premi d’investigació històrica del Principat d’Andorra. Amb aquells 5.000 euros vaig decidir-me a muntar la meva editorial. Em sentia més còmoda editant-me el llibre, tot i que ha estat més feina.
Per què Andorra no té referents teatrals?
És cert que no hi ha grans referents, però sí que hi ha hagut autors que han explicat la nostra història. Jacint Martisella Pobla va escriure el 1934 En Terres d’Andorra, en què apareixen aspectes tradicionals de la vida al Principat abans de la seva obertura. Però aquesta obra mai s’ha representat sencera aquí.
És estrany, oi?
Ho és. I és una llàstima perquè crec que seria una experiència molt bonica. Jo vaig demanar permís a la família per poder publicar fragments de l’obra al llibre. Posar-me a dirigir una companyia de teatre potser ja seria massa!