“En el bullying hi ha agressors, però sobretot espectadors”

Com es detecta un cas de bullying?

Normalment es detecten quan la persona que l’està patint ja ha estat una temporada a l’infern. Al final hi ha una situació que desborda l’statu quo anterior i algun professor, pare o mare ho acaba detectant. A vegades, poques, és el mateix noi o noia que ho denuncia perquè ja no pot més. Aquestes denúncies són en forma de malaltia o alguna temptativa de suïcidi.

El bullying està anant a l’alça o simplement ara s’ha fet més públic?

Sobre les xifres no ens posem d’acord perquè confonem el matonisme amb bullying. El matonisme és més democràtic perquè tothom rep. En el bully­ing hi hi ha una intenció clara contra una persona que és inferior. Però és cert que hi ha hagut cert augment i que té a veure amb canvis importants. Un és que abans a l’aula la violència era patrimoni del docent.

Què vol dir?

Per sort els docents ja no poden aplicar violència. Això va suposar un avenç en l’àmbit educatiu, però provoca una situació en la qual alguns alumnes senten indefensió i acaben pensant que tothom pot ser víctima. És evident, però, que la violència no és una plaga, sinó quelcom molt humà, per tant no l’erradicarem, sinó que cal entendre que no és la via.

Què pot motivar un infant a tenir aquestes conductes?

Els perfils són diversos. En un estudi que vàrem fer es va observar que molts dels que agredeixen han estat víctimes de maltractament abans o a l’escola o a casa. Així que una de les motivacions pot ser que s’hagin rebut maltractaments.

De qui és culpa? Dels pares, dels mestres, de la societat..?

Hi ha de tot, com a la botiga. Jo sempre ho comparo amb un teatre. Als actors, que són els agressors, tothom els veus. Però qui paga l’espectacle? Els espectadors. En bullying hi ha agressors, però sobretot hi ha espectadors. La resposta dels testimonis és el més important. Si la gent no aplaudeix l’agressor s’hauria de retirar.

El ciberbullying també va a l’alça, a partir de quan un nen ha de tenir accés a internet? És la pregunta del milió. A quina edat li deixaríeu a un adolescent les claus de casa? Doncs fem una cosa similar amb internet. Aquesta responsabilitat no ha de ser d’un dia a l’altre. Cal un procés.

Tot passa per educar millor?

Kant va dir que hi ha dues coses a la vida que són impossibles: educar i governar. En tots dos casos implica renunciar. L’educació no arriba a tot, hi ha casos que cal abordar des de la psicologia perquè són sentiments dolorosos. Un adolescent de 15 anys ha de tenir la possibilitat de penedir-se i corregir.