“El poder sap que el poble necessita vies d'escapament”

Quina presència té el teatre de màscares tradicional a la Corea d’avui?

És una expressió artística popular que encara manté una presència significativa en l’imaginari dels coreans i en els teatres. Les representacions més tradicionals són ben vives i el teatre modern, que ha rebut una forta influència de la dramatúrgia occidental, també hi poua.

L’Estat hi dona suport?

Hi inverteix molts diners perquè considera fonamental conservar les tradicions populars, les expressions de la identitat del poble coreà.

En la conferència que oferirà avui a l’Auditori Nacional en el marc del programa ‘Geografies’ explicarà que el teatre de màscares és un art eminentment popular.

És el mitjà artístic amb què la gent més senzilla ha expressat al llarg dels segles la seva crítica als poderosos. Sovint ha estat l’únic espai en què ha pogut fer-ho.

Qui sol representar aquestes obres? Se’n coneix algun autor o totes les obres són anònimes?

Històricament hi ha participat la gent del poble, mai actors professionals. En temps més recent hi ha obres que han estat transcrites, però durant bona part de la història només s’han transmès de forma oral i de pares a fills. Una altra característica d’aquest gènere teatral és que la improvisació hi juga un paper molt important, com trobem en les tradicions de teatre popular d’arreu del món. És per això que, encara que sovint els temes i personatges es repeteixin, a cada regió l’estil sigui diferent.

La crítica al poder és el tema central de les obres de teatre de màscares?

La denúncia de la hipocresia dels homes de religió és un dels temes que més s’hi repeteixen. S’hi retraten amb ironia, per exemple, els monjos budistes que beuen alcohol i tenen nòvia, encara que els vots d’abstinència i castedat els ho prohibeixin.

El poder ha tolerat o ha reprimit aquestes formes d’expressió?

Hi ha donat suport. El poder sap que necessita el suport del poble i històricament ha promogut el teatre de màscares oferint menjar als actors o cedint-los espais. El poder sap que el poble necessita vies d’escapament.

Quina relació hi ha entre el teatre de màscares i la tradició xamànica d’arrel més popular?

El teatre de màscares té els seus orígens en el xamanisme. Avui encara s’invoquen els déus al començament de les representacions, però amb els anys la dimensió religiosa de les obres s’ha diluït i se n’ha reforçat l’artística.