Jordi Rodríguez
“El nivell del tennis de taula al país està creixent molt”
Està gaudint del tercer any al club ordinenc. Té 24 anys i en fa 10 que practica el tennis de taula, un esport al qual semblava predestinat des de petit. En l’àmbit personal i col·lectiu està facturant una més que exitosa temporada.
Jordi Rodríguez
Una temporada espectacular.
Sí i tant! Hem guanyat la Lliga provincial de Lleida –Preferent–, acabant invictes, i a nivell d’equip hem guanyat tot el que hem jugat. És a dir, 14 partits i 14 victòries. Ara hem pujat a Tercera Nacional, que és nivell espanyol, i més alt.
És el segon any que acaben el curs invictes.
Exacte, perquè la temporada passada també ho vam aconseguir. De fet, portem tres campionats consecutius i pujant de categoria, i molt bé. Ah, també hem disputat i hem guanyat la Copa regional de Lleida.
Déu-n’hi-do.
Vam començar a Segona provincial, la darrera categoria, i aquesta temporada hem assolit el títol de Preferent, que és l’últim esglaó del tennis de taula català. L’any que ve ja se’ns complica tot una mica, fem el salt a Tercera Nacional i el nivell pujarà, evidentment.
Ara que parlava de nivell, què me’n diu de l’ETTU Trophy?
Vam jugar la fase prèvia d’aquesta competició europea, el mes passat a Ordino, i el nivell era espectacular. Vam jugar primer contra l’Arteal gallec, el segon millor equip d’Espanya aquest curs, i vam perdre 0 a 3. Després vam caure contra l’1 de Maio portuguès també per 3 a 0 i vam quedar eliminats.
Hi havia massa diferència, potser.
És normal. Ells són jugadors professionals que juguen lligues com l’espanyola, l’alemanya i la francesa. És un altre nivell i nosaltres ho vam afrontar com una bona experiència, per seguir aprenent i com a premi per a la temporada que hem fet.
La consolació.
No es pensi. Era un torneig obert a l’hora d’inscriure’s i ens ho vam prendre com el que havia de ser, una oportunitat molt maca de jugar contra gent d’aquest nivell. Aprens molt jugant contra esportistes així i, al final, resulta una experiència molt enriquidora.
El tennis de taula al país està cada cop més consolidat.
Està creixent molt. Ara estem més forts que mai i ha crescut, fins i tot, el nombre de llicències. I bastant. Fa molts anys que estic vinculat al tennis de taula, tot i que no he jugat sempre, i actualment estem en el millor moment. Hi ha tres equips competint, un que ha ascendit –nosaltres–, un que juga a Primera Provincial i un altre a Segona, i amb opcions de lluitar per les seves lligues.
No ha jugat sempre, diu.
No, no. Vaig començar a jugar al tennis de taula amb catorze anys. Sempre havia acompanyat el meu pare, que jugava a la Seu d’Urgell, i de quatre germans que som juguem tres. M’agradava, vaig començar a jugar fins que van obrir el club a Encamp.