“Aquests combats ens permeten seguir millorant i creixent”

Una bona experiència, la de Luxemburg.

A nosaltres el que ens agrada és competir i va ser una vetllada bastant interessant. Hi havia menys nivell del que pensàvem perquè hi havia bastants participants que acaben de començar a fer boxa.

Va perdre el combat.

Sí, una llàstima. Vaig perdre pels punts contra un alemany i no em vaig trobar gens bé durant el combat.

Què va passar?

Pràcticament acabava de dinar i em notava pesat en el ritme. El pesatge va anar una mica lent i em va afectar massa.

Normalment s’hi troben rivals de més experiència.

Sí, habitualment sí, sobretot quan anem a vetllades a Barcelona ens trobem gent que sempre té més experiència que nosaltres. Això també ens va molt bé per seguir aprenent.

Una gran oportunitat per a vostès i per donar a conèixer la boxa andorrana.

I tant! Ens permet millorar molt i aquests combats ens serveixen també per tenir més contactes en el món de la boxa i que els de fora puguin comptar amb nosaltres i al revés.

Poques federacions mostraran tanta il·lusió com la seva.

Els boxejadors de fora, parlem per exemple de Barcelona, estan acostumats a poder fer combats i vetllades cada cap de setmana o cada 15 dies, fer campionats interclubs, i nosaltres, malauradament, no. Per tant, quan podem sortir i tenim l’oportunitat de competir ho fem amb moltíssimes ganes i ens preparem molt bé.

Hi dedica moltes hores?

La dedicació depèn de cada persona. Jo intento entrenar unes dues hores diàries [ho faig a Andorra la Vella] i quan s’apropa un combat acostumo a fer més físic perquè has de parar més atenció al fons. També s’ha d’estar molt pendent del pes, de pesar més o menys.

Recordo la seva victòria a l’Internacional Boxing Talent.

Va ser al desembre i un dia molt maco, sí, però el meu rival estava lesionat del genoll i li va afectar. Ara, si vol que li sigui sincer, em va quedar millor pòsit en el darrer combat que vaig fer abans del de Luxemburg.

Tot i haver perdut?

Sí. Va ser al Joan Alay a l’abril i, tot i perdre, em va quedar molt millor record perquè el rival era subcampió de França i el combat va anar molt ajustat.

I l’estigma que la boxa és un esport violent?

Encara està present, tot i que cada cop menys, i a mi encara m’ho diuen. De fet, només per fer boxa hi ha gent que se sorprèn que sigui una persona tranquil·la i calmada, com si fos quelcom incompatible.