“Els telèfons mòbils estan infravalorats com a càmeres”

Ha estat fent una residència a Faber Andorra. En què ha treballat aquestes tres setmanes?

He estat dedicant-me a crear un documental experimental sobre el Comapedrosa i el parc natural, observant i capturant la naturalesa.

Què és un documental experimental?

És com un retrat. No hi ha entrevistes ni diàlegs. Faig peces purament audiovisuals.

L’ha pogut enllestir en tan poc temps?

No. Durant la meva estada, que ha estat de tres setmanes, he invertit la majoria del temps a anar a la muntanya i capturar imatges per reunir tot el material. He anat al Comapedrosa i hi he acampat dues nits. És un lloc preciós.

Quins són els pròxims passos?

Ara començaré a editar i a fer la postproducció del curtmetratge. Segurament necessitaré uns mesos per completar la pel·lícula.

Ha pensat com la titularà?

Encara no tinc nom. Però tinc algunes idees. Per exemple, alguna cosa relacionada amb el Narcís dels poetes, que és el nom de la Grandalla, la flor nacional d’Andorra. La vaig descobrir a la muntanya i em va semblar molt bonica. A més, em sembla un nom molt únic.

Treballa molt amb el mòbil... com ha enregistrat les imatges? He utilitzat el meu mòbil i el meu dron. Durant els últims tres anys he estat utilitzant el mòbil per fer documentals. Li dic fotografia amb smartphone. Penso que els telèfons estan infravalorats com a càmeres. Ho fan tot molt més accessible i es poden dur a tot arreu. A més, hi ha moltes aplicacions que pots utilitzar per retocar el color, fer time motion... Però per editar utilitzo el portàtil.

Què l’inspira?

Els meus documentals sovint parlen de la naturalesa i de com n’és de bonica. M’inspira perquè cada vegada que vaig d’excursió experimento alguna cosa nova. Descobreixo un ocell, una planta o un sentiment. També m’encanta descobrir cultures completament diferents.

Com ha anat a parar a Andorra?

Sempre busco noves oportunitats. M’encanta viatjar, experimentar cultures, conèixer gent. No coneixia gaire Andorra i vaig veure la residència. Em va semblar una experiència única.

Quina és la principal diferència amb Connecticut?

La gent és molt propera i és molt fàcil interactuar-hi. Quan camino, sento que tothom somriu i saluda. A casa meva, això no és habitual, la gent és més tancada i reservada. També la diversitat de persones.