“L'escalada és un esport que enganxa i molt divertit”

Una quarta plaça a Madrid és per estar contenta.

Ho estic, evidentment. La competició ha anat força bé i he pogut accedir a la final amb una tercera plaça a les classificatòries. El quart lloc a la final està molt bé i he pogut agafar més experiència i provar altres coses.

Però quedar tan a prop del podi deu fer ràbia. És un gran resultat, eh?

Estic contenta perquè al final del dia depens de moltes circumstàncies i hi ha escalades que et van bé però d’altres et poden anar malament. El més important és que, en general, ho he fet bé.

Hi ha diferència a l’hora de competir entre la classificació i les finals.

A les classificatòries es competeix en format en grup, on cada escalador pot veure el que fan els altres i estudiar la millor manera d’aconseguir el teu millor resultat. A les finals, en canvi, el format és rotació a vista i ja veus el que fan les competidores. A mi, personalment, m’ajuda molt observar com escalen els companys per fer-me’n una idea.

El campionat d’Espanya ha estat a l’aire lliure.

A la plaça Espanya de Madrid. M’agrada més que sigui fora que no en interiors, ja que acostumo a estar més tranquil·la que quan estem tan tancats. A més, et pot venir a veure més gent, i segur que els que hi van s’acabarien enganxant a aquest esport, que és molt divertit.

Cada cop hi ha més practicants.

Ara hi ha un lloc per fer escalada gairebé a cada parròquia i estic molt contenta que aquest esport vagi evolucionant.

Acostumes a tenir més tirada pel boulder.

Sí, això és l’escalada en bloc. M’agrada més perquè és més una activitat de resistència, intensa i, òbviament, més llarga. En aquestes pujades, si falles no pots tornar a repetir i no calen els materials de protecció convencionals de l’escalada.

Des de fora es pot creure que l’escalada és perillosa.

Gens! Sé que hi ha gent que es pensa que és un esport de risc però si segueixes les normes i fas el que has de fer no és perillós per a res.

Com et va venir l’afició per fer escalada?

Vaig començar de ben petita, amb tres anys, i va ser pel meu pare que em portava a escalar. També en vaig fer molta amb el David [Gambús, tècnic] i cada cop m’hi vaig anar aficionant més fins a formar part de l’equip i fer campionats.

Fins on t’agradaria arribar?

Més que aconseguir campionats o guanyar molts títols, el que pretenc és participar en el màxim de competicions i fer el meu màxim. Guanyar és aconseguir el teu màxim nivell.