Xavier Mandicó
“Dona'm els mitjans i seré capaç de fer-ho com tothom”
Té ceguesa des dels 29 anys i treballa en una consultoria especialitzada en disseny universal. El cap de setmana prepara per al FestiSport dues activitats inclusives que fomenten la integració de les persones amb diversitat funcional.
Xavier Mandicó
Proposa per al FestiSport un taller d’escalada amb oclusió ocular i un partit de ‘goalball’. Per què aquests esports?
El goalball va néixer després de la Segona Guerra Mundial per rehabilitar lesions visuals. Treballa la concentració, la psicomotricitat i la condició física. A l’escalada es treballen valors com l’autoestima, la confiança i el fet d’assolir objectius.
A qui van dirigides?
A tothom, encara que no tingui una discapacitat. Hi ha escoles que han organitzat lligues de goalball tapant els ulls a tots els nens perquè juguin en igualtat de condicions. Realment, quan tens els ulls tapats utilitzes altres recursos i pots arribar a millorar la teva tècnica.
Vostè va perdre la vista als 29 anys. Com ho ha viscut?
Primer vaig passar per diverses fases de negació. Després vaig començar a ser corredor paralímpic d’esquí i vaig estudiar tres carreres: fisioteràpia, osteopatia i biomecànica. Ara he fusionat tots els coneixements a través de la rehabilitació clínica esportiva i soc especialista en disseny universal. Comparteixo vídeos sobre la investigació esportiva en la diversitat funcional a través del canal de YouTube Accessible Sport Andorra.
La ceguesa no li ha impedit fer grans travesses de ‘windsurf’ ni continuar esquiant... Qui ens imposa més límits; la societat o nosaltres mateixos?
Jo tinc una frase que m’aplico sovint: “El bon disseny capacita. El mal disseny discapacita.” La resposta és que la discapacitat no la tenim nosaltres, sinó l’entorn. Per això la nostra feina està enfocada a informar les empreses a adaptar l’espai. S’ha de pensar en la societat 4.0.
Considera que la pràctica esportiva pot ajudar les persones discapacitades a canviar d’actitud davant els reptes quotidians?
A qui no li va bé fer esport? Si ja té beneficis per a les persones sense discapacitat, per a les persones amb discapacitat encara més. Treballem la sociabilització, l’autoestima... Jo amb els fills escalo, esquio, faig bici, navego… A vegades fem més els que no hi veiem que els que hi veuen!
El paper del guia o persona acompanyant és essencial.
Sens dubte. Per això ara incidim en la formació. Un guia és els teus ulls. Jo no vull caure en la pena i el sensacionalisme però necessitem ajuda i cal saber demanar-la. Jo sempre dic: “Dona’m mitjans i seré capaç de fer-ho com tothom.”
Creu que Andorra està ben adaptada?
Nosaltres tenim l’eslògan Andorra, país dels sentits. Crec que podríem arribar a ser un referent mundial.