Pelucas Pilas Bubbles
“Davant d'una flor l'únic que pots fer és callar”
L’artista gallec va ser fa poc al Pas de la Casa per pintar ‘Arrels’, un mural que narra la història de la població fronterera mitjançant un llenguatge surrealista en què s’intueix la influència del còmic.
Hi ha un element iconogràfic en la seva pintura que m’ha cridat l’atenció: hi apareixen animals, bolets i insectes, però sovint són representacions antropologitzades. Per què?
No recordo quan vaig començar a pintar aquests éssers ni ben bé per què. La relació de l’humà amb la natura sempre m’ha interessat. A Occident predomina la idea que l’humà ha d’imposar la seva voluntat a la natura i modelar-la, i penso que en aquest moment caldria fer el contrari. Som nosaltres els qui hauríem d’adaptar-nos a la natura.
El seu llenguatge és força figuratiu, però té un punt de surrealisme. En quin estat de consciència pinta per poder connectar amb aquests mons?
He experimentat molts mètodes de treball al llarg de la meva carrera. Ara quan pinto soc un canal del cosmos. Procuro traduir al meu llenguatge tot el que m’és donat a la consciència, que més que un discurs lingüístic estructurat són imatges. Així és com penso: en imatges.
Què en pensa, del concepte de perfecció?
Mai no crearàs res més perfecte que la natura. N’hi ha prou amb un passeig pel camp perquè se’t desmunti qualsevol idea de perfecció que puguis haver-te format. Davant d’una flor l’únic que pots fer callar. El que ens fa humans és l’error. Aquesta imperfecció és el que ens fa interessants.
Vostè va viure uns anys a Mèxic. Què és el més important que hi va aprendre?
És una bona pregunta. Hi vaig viure vuit anys. Per a un noi com jo, que no havia sortit mai de Vigo, va ser una experiència profundament transformadora.
Què és el que més va xocar-te, del país?
Dues coses. En primer lloc, que no hi ha terme mitjà. A Mèxic hi he vist el més bell, però també la cara més fosca de la humanitat. Allà el mal no s’oculta. També va meravellar-me el poder que encara hi té l’antic, l’ancestral. Els pobles indígenes encara hi conserven les seves llengües i una manera de relacionar-se amb la natura que hem perdut a Occident.
L’art hi és més present?
A Europa l’art està monoplitzat per les galeries, les institucions públiques i les empreses multinacionals. Aquí no hi ha art popular al carrer perquè també s’ha perdut la vida en comunitat al carrer. A Mèxic no tenen gaires diners, però com que tampoc hi ha gaires normes la vida quotidiana allà és art.
Què vol dir?
Aquí no pots fer res al cotxe perquè podries no passar la ITV. Allà hi vaig veure cotxes decorats pels seus propietaris que podrien exposar-se als millors museus del món.