“El teatre és l'eina per potenciar la humanitat”

Diuen que és difícil viure del teatre.

Irònicament, a mi m’ha passat el contrari. Mai he volgut viure de ser actriu. I ara visc de la pedagogia teatral. No hi ha un circuit prou gran per viure de la interpretació.

El teatre enganxa?

Molt. No pel teatre i per pujar a l’escenari, sinó pels coneixements i capacitats que et dona. Amb la pedagogia veus com la gent aprèn a escoltar-se, a treballar en equip, sense jerarquies ni ordres. S’estimulen sensibilitats i conceptes. El teatre és l’eina per potenciar la humanitat que portem tots a dins.

Què trobarem aquesta nit al Concert Jardins de Casa de la Vall?

Passarem per sobre d’algunes de les històries d’amor de la literatura universal més canyeres. Des de Romeu i Julieta fins a Francesca da Rimini i Paolo Malatesta, passant per Bridget Jones.

Amb quina història es queda?

Amb Romeu i Julieta.

Com dona vida a un personatge?

Hi ha molts mètodes, però cadascú acaba fent servir els seus. Hi ha tota la part humana, que crec que és la màgia del teatre, que funciona amb les neurones mirall. Si el text està ben escrit i et diu alguna cosa com a persona, et surt sol.

Quin és el paper del teatre a Andorra?

Tenim una situació particular, perquè tenim mols mitjans, escoles, ajuts... que reconeixen el teatre. I molts nanos fan teatre, però els adults ja no hi van tant i, quan ho fan, és a produccions conegudes. Hi ha oferta teatral, però no en podem tenir més si no s’omple el teatre.

Quin és el motiu?

No acabem de trobar què és el que falla. És una mica la combinació de com es viu a Andorra i que s’entén el teatre com una qüestió lúdica. Els adults ho veuen com una diversió i no miren la part pedagògica. En tenim un concepte simplista.

Hauria de ser una assignatura obligatòria?

Sí, igual que la música, educació física o plàstica. Però és un mal mundial... el teatre és l’art oblidat.

Com es treballa a les classes?

Sempre es juga, però canvia l’exigència del joc.

I la vergonya?

S’ha de treballar a poc a poc i amb estima. El reforç positiu funciona molt bé. La por la sentim tots, depèn de cadascú quedar-se amb la por o anar-la endarrerint. L’aula és un lloc segur.

Fer teatre o ensenyar teatre?

Definitivament, em quedo amb els meus alumnes.