“Gràcies al jazz vaig perdre la por a l'error”

Com va entrar al món de la música?

Els meus pares no han estudiat mai música, però sempre m’han dit que fer-ho hauria estat la il·lusió de la seva vida. Soc la petita de quatre germans i a tots ens van donar l’oportunitat, quan érem petits, d’aprendre’n. Sentia tocar els meus germans de petita i això em va marcar.

Ara toca molta música moderna, però va estudiar violí clàssic.

Vaig fer el superior de violí clàssic a l’Escola Superior de Música de Catalunya, a Barcelona, però sempre m’he interessat per altres estils. Soc una persona curiosa i sempre m’ha fascinat com a cada país fan sonar el violí d’una manera diferent. Tot i això, no va ser fins que vaig anar a l’Esmuc que vaig entrar en contacte de debò amb altres músiques, com ara el flamenc i el jazz.

Després d’estar a l’Esmuc se’n va anar a estudiar violí jazz a França.

Sí, a París, a l’escola de Didier Lockwood, que va ser el meu professor.

Què va trobar en el jazz que no va trobar en altres estils musicals?

Hi ha un dia molt especial en la meva carrera musical. Quan encara estudiava el superior a l’Esmuc vaig anar a una Trobada d’acordionistes del Pirineu, a Arsèguel, i recordo que tothom va començar a improvisar i jo no m’atrevia a tocar. Estava bloquejada. Aquell dia vaig adonar-me que no sabia tocar sense partitura i vaig dir-me: “No pot ser.” Aquest va ser el punt d’inflexió que em va fer decidir d’anar a estudiar a França. Hi vaig anar amb la intenció d’aprendre a improvisar, de deixar-me anar, i hi vaig aprendre a estimar el jazz i a crear la meva pròpia música.

Com va canviar la seva relació amb l’instrument?

La primera sensació que vaig tenir va ser que no sabia tocar el violí. El llenguatge de la improvisació el vaig aprendre escoltant els grans referents.

La seva relació amb la música clàssica també va canviar?

Abans d’aprendre a improvisar patia molt, que mai no ho feia prou bé. Gràcies al jazz vaig perdre la por a l’error. El jazz em va canviar la perspectiva, en aquest sentit, perquè em va ensenyar que sovint l’error és el que et pot conduir a les millors idees, que el que compta no és cometre errors, sinó saber resoldre’ls. El jazz em va alliberar.

Què pot aprendre l’acadèmia clàssica del jazz?

Els grans compositors del cànon clàssic eren improvisadors, però hi va haver un moment que aquesta relació espontània amb la música va perdre’s. Penso que s’hauria de recuperar.