“Els portuguesos tornaran a les seves arrels amb la música”

Com va començar la seva relació amb el fado?

Vaig començar una miqueta més tard del que és habitual. Normalment els cantants de fado tenen un pare que toca la guitarra o canta, però per a mi no va ser així. Als vuit anys vaig començar a anar a les cases de fado a escoltar-los i em va apasionar. Així vaig començar a cantar algunes nits. Vaig passar a dedicar-me completament a les cases de fados fins que vaig gravar el meu primer disc... vaig començar a viatjar i mai més he parat.

La defineixen com una de les veus més importants de la nova gerenació del fado...

Hi ha una generació de fado molt rica perquè tots som molt diferents. Jo segueixo l’escola d’Amália Rodrigues, que és la fadista que més m’inspira. Les persones diuen que la meva música i els meus concerts són més dolços, més dinàmics i no tan tristos.

El fado són històries tristes?

És la descripció de la història dels barris típics i les festes. Sempre té temes alegres, però els més importants han estat els més trsitos.

I vostè, canta un fado més alegre?

No soc una fadista a qui li agrada cantar lletres que porten queixes. Penso que la tristesa és part de la vida i el fado té la bellesa de la melancolia i de transformar la tristesa en música i art. Les meves lletres i el missatge que envio sempre és que la tristesa existeix, però que també hi ha llum. Els desafiaments de la vida porten un aprenentatge.

La comunitat portuguesa és la tercera més important d’Andorra. Què significa oferir un Festival de Fado?

Aquest festival de fado és molt interessant, perquè cantem per a tothom a qui li agrada el fado, però també per als portuguesos que viuen a Andorra i que troben molt a faltar el seu país i la seva cultura. A ells els toca d’una manera més profunda. Podran tornar a les arrels a través de la música.

El fado traspassa fronteres?

Sí. Jo canto arreu del món. He cantat en més de 40 països i només tres vegades per a portuguesos.

És una música molt intensa i emocional. Com aconsegueix transmetre i connectar amb el públic?

La paraula que defineix el fado és la veritat. Per als que cantem són molt importants les lletres. Per això cantem la nostra vida, perquè quan cantes històries personals transmets l’emoció. És molt bonic. Nosaltres sentim les paraules, però els que ens escolten moltes vegades no les entenen. En canvi, són capaços de sentir els sentiments, les emocions i la força de la intenció. És molt especial.