“Encara que siguem petits tenim els mateixos drets”

Primera àrbitra del país en un Mundial.

És un orgull i alegria, i representar el país és motiu d’una gran satisfacció. Va ser una gran experiència que et permet expandir la visió en el món de l’arbitratge i intercanviar coneixements amb molta gent de llocs diferents.

S’ho esperava?

Em va agafar una mica de sorpresa. La convocatòria havia arribat per Fukuoka, però el Mundial d’allà es va suspendre, es va reprogramar a Budapest i tots els que estàvem convocats vam passar a la llista. Que hi fóssim un país petit com nosaltres i no hi hagués ningú d’Espanya o de França va ser una sorpresa molt agradable.

Això demostra també la bona feina de la federació?

Sí, havíem estat a l’Europeu i van veient que fas coses. Les relacions entre la FINA i la FAN són molt bones, i al final, encara que siguem petits tenim els mateixos drets que la resta.

Quines funcions va fer?

Eren variades perquè anàvem rotant, però vaig fer d’inspectora de viratges, cap d’inspectora, càmera de sortida i control d’equipaments. Hi havia també jutge d’estil i càmera subaquàtica, però no em va tocar.

Els Jocs Olímpics serien un somni?

Com a somni potser sí, però l’aspiració és ser als Jocs dels Petits Estats d’Andorra. Seria una fita important ser-hi i espero que sigui possible. Els Jocs ho veig més complicat.

Com és el procés de formació?

Primer has de fer la titulació d’àrbitre nacional, acreditar experiència mínima i una formació de la FINA. Si ets apte, entres en una llista que és vigent quatre anys i va renovant-se.

Quants àrbitres hi ha al país?

De nacionals, sis o set. Estem mirant si algú més fa el pas.

Com va començar?

He estat tota la vida a la piscina, nedant, fent de monitora o a les grades, i un dia em van demanar si podia ajudar fent de cronometradora o àrbitra.

Ve d’una família de natació.

Sí, estic molt orgullosa d’ells i dels meus orígens. Van ser els fundadors de la federació i van obrir un camí que aquí era desconegut.

També està a la junta de la FAN. Quin balanç en fa?

Estem satisfets i tenim bones sensacions. Tots els reptes que ens hem anat proposant els hem anat assolint. Intentem aportar i millorar cada dia.

I sense piscina de 50 metres...

Estem amb il·lusió que s’obri ja. Ha estat un hàndicap i ens ha deixat en inferioritat en relació amb altres països.