Rolando Edison
“La producció de l'alvocat amaga grans conflictes socials”
D’origen peruà, està interessat en l’estudi del dret relacionat amb altres disiplines. La seva tesi parla de l’auge de l’extracció del cautxú a la zona del Putumayo, un dels episodis més sagnants de la història republicana del Perú.
Com posa els ulls sobre Andorra una persona del Perú?
No és un destí comú per als peruans. És curiós que, en els darrers anys, Andorra sí que s’ha sentit als diaris peruans, arran d’un conegut problema de corrupció llatinoamericà, el cas d’Odebrecht, en què molts pagaments corruptes es van fer a través de la Banca Privada d’Andorra.
És advocat de formació, però va un pas més enllà...
Sempre he estat inclinat per la interdisciplinarietat. Em sembla fonamental per trobar millors respostes a problemes socials. M’he acostat al vincle entre dret i literatura, dret i ciències socials, antropologia...
Quin entorn li ofereix Faber Andorra per poder desenvolupar el seu projecte?
Un espai on em puc dedicar plenament a la meva tesi. No és fàcil, en el dia a dia, poder dedicar-te exclusivament a llegir, escriure, investigar... És gairebé un luxe.
De què tracta la seva tesi?
Investigant, vaig trobar que hi havia un episodi de la història republicana peruana que no havia estat gaire estudiada des del dret. Es tracta de l’auge extractiu del cautxú silvestre que es va donar a finals del segle XIX i principis del XX. El cautxú s’obté amb el tall dels arbres. Se’ls fa sagnar la saba que es recol·lecta i quan se solidifica obté les propietats que li coneixem al cautxú. A l’època era la matèria primera per fabricar rodes.
Quin és l’objectiu d’indagar en aquest episodi històric?
En certa manera, convidar a reflexionar sobre els conflictes que ocasionen els processos per obtenir molts recursos naturals. L’episodi del cautxú no és aïllat, sinó que té una continuitat en el temps. És el mateix principi maquillat amb normatives que no permeten una explotació tan directa, però que en cap cas no deixen de ser iguals de perniciosa.
Per exmeple?
Hi ha productes que es reben als mercats europeus amb naturalitat i un no pensa en els problemes socials que ocasionen. És el cas de l’alvocat, que amaga conflictes socials espantosos a països com Xile o Perú. Aquí he vist varietats que no es troben als mercats locals peruans. Hi ha molts conflictes d’aigua i sobreexplotacions de terres de monocultoius, que implica el desplaçament de les pobacions originàries.
Quin és el contrast més evident entre Andorra i Perú?
N’hi ha tants que no sabria per on començar. Potser un dels principals és el silenci. Vinc d’una ciutat gran i moguda, on el clàxon dels cotxes és part del paissatge sonor. Però aquí no n’hi ha.