“Als artistes, hi ha una part de decadència que ens fa por”

Com es defineix?

Com un artesà de la música. Som com els que van a les fires de formatges i porten formatges ben afinats. Nosaltres fem el mateix amb la música.

És cantant, DJ, productor... Prioritza alguna d’aquestes facetes?

La prioritat és que com més gent ens rebi en qualsevol de les expressions, millor. Hem d’arribar a final de mes... No tinc un fill més bonic que l’altre.

Punxarà a la Serenalla. Quin és l’objectiu de les seves sessions?

Que la gent balli i somrigui. Em fa feliç quan faig feliç la gent. Quan veig que comencen a fer shazams, que descobreixen cançons.

I si la gent no balla?

Has de veure quina mena de gent hi ha, veure com respon i anar cap a un costat o un altre.

Si li demano una cançó, me la posarà?

El problema és que la gent vol sentir les seves cançons... Nosaltres tenim prou recursos. Un DJ fa la seva feina i sap cap a on va. Però si ens quadra i forma part del que tenim al cap, benvingut serà.

Parla d’arribar a final de mes. És difícil sent músic?

I tant. Com amb el periodisme! Són feines vocacionals amb alts i baixos i un component emocional molt fort. Fem ballar la gent. Tinc clar que no soc més artista que ningú. Em dedico al que m’agrada i ho puc gaudir.

Quin és el seu motor creatiu?

Tinc 54 anys i en fa 40 que consumeixo música. Les cançons ens han de commoure. Sempre dic que una cançó és del primer dia que la sents.

Acaba de presentar Miqui Puig vol. 7. Què hi trobarem?

La gent que l’ha sentit diu que es nota el pas dels anys i les pors... Parlo de personatges i del dia a dia.

A què té por en Miqui Puig?

Una de les pors més grans que tinc és el pas del temps. Als artistes hi ha una part de decadència que ens fa por.

Com va decidir llançar-se a la piscina amb la música?

És un risc total i recordo el dia. La mare no ho tenia gaire clar. Havíem començat com un grup amateur i arriba el moment que una companyia t’estampa un contracte a la cara i vol gravar discos i que surtis de Barcelona. T’hi tires perquè és el somni de la teva vida, amb pros, contres i desenganys.

Troba a faltar Los Sencillos?

No. Van ser anys molt xulos i formen part de la meva vida. Toco cançons de Los Sencillos perquè als músics amb qui treballo els agrada gaudir de la sensació de veure com s’il·lumina la cara de la gent.