Adrià Blat
“Per mi és un orgull representar Andorra”
Capità de la selecció sub-19 de futbol sala, ha liderat l’equip nacional a la ronda principal del Preeuropeu després d’una històrica classificació i superar la ronda preliminar, un repte mai aconseguit pel combinat tricolor.
Quina valoració fa del Preeuropeu?
Crec que ha de ser molt positiva, perquè en aquesta ronda principal vam enfrontar-nos a seleccions molt poderoses i vam donar la talla en quasi tot moment. Al final, els petits detalls marquen les diferències, i més contra equips més forts.
Més enllà d’Ucraïna, van guanyar a Moldàvia i van caure per la mínima contra Bèlgica.
Sent el país que som, i més si ens comparem amb els altres, crec que vam fer-ho molt bé.
Realment, superar l’anterior ronda i arribar aquí ja era tot un èxit, oi?
Sí, al final el nostre repte era passar de fase per primera vegada a la història i competir amb seleccions de les millors d’Europa. Al final, entre les dues rondes de sis partits n’hem guanyat quatre, i només hem perdut amb Ucraïna, que és Top-3 mundial, i amb Bèlgica per la mínima.
Això referma la bona feina que s’ha fet els últims anys amb la base?
Sí, molta part de mèrit és de l’staff i de la feina que hi ha al darrere i que no es veu, i com a capità els vull felicitar.
I, a sobre, van fer un bon paper sense poder preparar-ho del tot bé.
Sí, el canvi de dates ens va agafar a contrapeu, i amb el canvi de data ens va agafar el període d’entrenament quan la gent estava d’exàmens o de vacances.
Quina és la clau d’aquesta selecció?
Crec que creure amb nosaltres. Al final fa molt que juguem junts i ens coneixem des de ben petits i, per suposat, el treball que hi posem.
Suposo que el vestidor també ajuda.
Sí, ens coneixem des de fa molt. Som una pinya i això també es veu al camp.
Què significa representar el país, i fer-ho com a capità?
Per a mi és un orgull representar Andorra, i ho faré sempre que pugui. A més, fer-ho com a capità és molt maco.
El següent pas és l’absoluta. S’hi veu?
Ara la selecció és molt competitiva, però crec que podria arribar-hi amb molta feina.
A nivell de club, tampoc li ha anat malament.
Sí, vam aconseguir l’ascens a Tercera amb el Lleida Esportiu.
I l’any que ve?
L’objectiu és aconseguir l’ascens a Segona Divisió B.
A quin sostre li agradaria arribar?
Viure d’aquest esport com a futbolista o entrenador, perquè és el que m’agrada.