Marc Ferrer
“Al Principat és molt difícil formar-se com a mag”
Després de presentar el seu espectacle familiar ‘Ment Aèria’ a la plaça dels Arínsols d’Encamp fa poques setmanes, el mag andorrà el torna a portar demà a la parròquia. La cita serà a les 11 del matí a la plaça de l’Església del Pas de la Casa.
Marc Ferrer, Il·lusionista
Com definiria ‘Ment Aèria’?
És un espectacle de màgia familiar, enfocat principalment al públic infantil. Però si hi ha adults, també s’ho passaran bé.
Les fronteres entre màgia infantil i adulta són difuses?
En realitat, quan fas màgia per a tots els públics ja estàs incloent els dos tipus d’espectadors. Això no vol dir que quan plantejo una funció per a adults, no l’enfoqui més a aquest públic.
Vostè s’ha especialitzat en la màgia humorística. Té més tirada que la seriosa?
A mi el que em passa és que no sé ser seriós. Una vegada vaig provar de fer un espectacle de màgia seriosa i no me’n vaig sortir. El públic va començar a riure des del primer moment.
Com va iniciar-se en aquest món?
Un estiu, estant a la casa de camp dels nostres avis, el meu germà em va fer un truc, el típic número d’endevinar una carta. Em va sorprendre molt i a partir d’allà vaig començar a investigar per Internet per descobrir com ho havia fet, i conèixer altres trucs. Jo tenia 9 anys.
I quan es va posar a estudiar màgia seriosament?
A 11 anys. Els meus pares em van regalar un llibre de màgia, i a partir d’aquí i fins als 18 vaig ser autodidacte.
I després?
Vaig marxar cap a Barcelona a estudiar, em vaig inscriure a la Societat Espanyola d’Il·lusionisme, vaig entrar en contacte amb altres il·lusionistes, vaig estar a l’escola de Mag Lari...
A Andorra era impossible estudiar màgia?
Al Principat és molt difícil formar-se com a mag. Precisament ara vull iniciar un projecte, una petita escola de màgia al país. La idea és poder començar aquest mes de setembre.
Es pot viure de la seva professió al país?
És complicat, perquè no tothom està disposat a pagar el que costa un espectacle. Però aquest any està anant força bé. Després de la pandèmia, la gent té ganes de fer coses diferents.
Què es necessita per ser un bon il·lusionista?
Primer de tot, cal ser bona persona. Tot el que puguis assajar i aprendre et farà créixer tècnicament, però si et portes malament amb el públic no seràs un bon professional. Tot comença pel respecte a l’audiència.
També hi ha espectadors esgar-riacries...
Sí, sempre hi ha qui vol descobrir els teus secrets, i fins i tot espera que el truc et surti malament. M’agrada deixar que intentin enxampar-me i fer-ho el millor possible perquè aquestes persones acabin desistint i es deixin endur per la màgia.