Per la llibertat del rugbi

urrayfield és un d’aquells llocs que els amants de l’esport han de trepitjar un cop a la vida. No importa si no entens de rugbi o si no has vist mai un partit de l’esport de l’oval. S’ha de visitar. És com el circuit d’Spa o Old Trafford, un no se’l pot perdre. L’estadi de Murrayfield està ubicat a la ciutat d’Edimburg. La casa de la selecció escocesa de l’esport de les melés i les ‘touch’. Amb una capacitat per a 67.500 espectadors acull els partits del conjunt nacional escocès des de 1925. És el més gran d’Escòcia, el quart de tot el Regne Unit.

Acostar-se a l’estadi és senzill des del centre d’Edimburg. El tramvia, ràpid i efectiu, ens deixa a tocar de l’estadi. Només obrir-se les portes del vagó de tren es comença a respirar tradició. Caminar per la part inferior és ja tot un luxe, si bé l’estadi compta amb algun espai per al turisme de xarxes socials o per als que són de treure la targeta de crèdit fàcil, les parets i les escales de l’estadi respiren quelcom més que esport. L’estadi de Murrayfield és també un dels símbols d’Escòcia, però també un símbol de resistència. Va ser durant la Segona Guerra Mundial quan la casa de la selecció del país escocès va servir com un dipòsit d’armes de l’armada britànica. Però Murrayfield respira tant de rugbi que fins i tot durant la durada del conflicte es van dur a terme enfrontaments internacionals entre Anglaterra i Escòcia. Ja en una època més recent Murrayfield també ha estat una de les seus dels mundials de 1991, 1999 i 2007. També ha estat la casa de grups com les Spice Girls (2019), els Rolling Stones (2018), Robbie Williams (2017) o fins i tot Madonna (2012).

Ara bé, Murrayfield és espectacular pel que es veu (alguns dels millors partits de rugbi del món), però en especial pel que s’escolta. “O flower of Scotland / when will we see / your like again”, són les primeres estrofes de l’himne que la selecció escocesa ha fet seu: Flower of Scotland. Un càntic que recorda una de les primeres grans victòries d’Escòcia sobre Anglaterra (i no una victòria esportiva, sinó militar) en la batalla de Bannockburn, el 1314. “That stood against him / proud Edward’s Army / and sent him homeward / Tae Think again”, recita un dels versos de l’himne que, un cop s’atura la música, tot l’estadi a ple pulmó recita al més pur estil William Wallace, al més pur estil escocès.

NO T'HO PERDIS

‘Victoria Street’ Els amants de Harry Potter poden veure els llocs on la seva autora, JK Rowling, es va inspirar per crear carrers tant famosos com Diagon Alley. També hi ha a la ciutat la tomba de Tom Riddle.