L'infinit en un braç de sorra

Si pogués consultar l’Arxiu de la Memòria de la Humanitat, si pogués reviure cada instant d’experiència en primera persona de cadascun dels més de 100 bilions d’homes i dones que han trescat per la Terra en els últims 200.000 anys (només un coratge sobrehumà podria abocar-se a aquest abisme; qui s’atreviria a mirar de fit a fit els horrors sense nombre que han forjat la història?), no em sorprendria comprovar que la idea de l’infinit va fer-se present per primera vegada en la consciència humana a la barra del Trabucador, el braç de sorra que abraça l’extrem meridional del Delta de l’Ebre.

Sé que aquesta hipòtesi és pura fantasia. L’istme de sis quilòmetres de longitud que uneix el delta amb la punta de la Banya va formar-se tal com el coneixem avui dia entre els segles XVI i XVII, mentre que l’absolut ens tempta des que el món és món. Us demano, però, que em concediu aquesta llicència. Plató ja va alertar-nos que els poetes són incapaços de resistir la mentida. Encara rai, hi afegiria jo, que podem enxampar aviat aquells a qui, com l’autor d’aquest article, la manca de talent no els permet de disfressar l’engany.

La barra del Trabucador s’ha de travessar a peu de cap a cap. No val la pena que us hi acosteu amb el cotxe només per fer-hi un cop d’ull. Si ho feu, tornareu cap a l’hotel amb el pensament inevitable que no n’hi ha per a tant, que és una platja qualsevol. Aneu-hi sense pressa. Feu el favor, abans de començar la passejada, abans, fins i tot, de posar-vos crema solar, d’apagar el telèfon mòbil. Si hi aneu en temporada alta, no us preocupeu per la munió de turistes que se sol aplegar al tram inicial de la platja, just al davant de l’aparcament. Només si sou pacients trobareu la solitud anhelada.

Quan encara us penseu que no heu deixat enrere del tot el brogit alegre i eixordador dels nens que es banyen al mar mentre els pares se’ls miren des de la sorra, abatuts pel pes del deure familiar, l’il·limitat s’obrirà davant vostre com un regal dels déus, si em consentiu la cursileria.

Travessar la barra del Trabucador és una oportunitat per redescobrir l’infinit en un braç de sorra. Durant tot el camí us acompanyarà la tossuderia incansable de les ones, tan semblant als esforços desesperats dels homes per abraçar d’una vegada l’absolut.

NO T'HO PERDIS

EL GUST DEL DELTA La cuina tradicional del Delta de l’Ebre és una capsa de sorpreses per als qui no la coneixen. Si us agraden els gustos més salvatges, no us podeu perdre el xapadillo d’anguila amb allioli.