La unió de tres regions

És el sostre de Navarra i el triangle d’unió entre França, Osca i Navarra. La Mesa de los Tres Reyes o en euskera Erregeen Mahaia deu el seu nom a la unió geogràfica entre els tres antics regnes d’Aragó, Navarra i el Bearn. L’anècdota de la qual origina afirma que els reis es podien asseure a parlar a la cresta cadascun en sòl del seu domini. Amb els seus 2.444 metres, és el pic més alt de la Comunitat Foral de Navarra i també el d’Euskal Herria. L’ascens es pot fer des de diverses bandes, però nosaltres el vam culminar des del refugi de Linza, que es troba en una vall d’un paratge natural immens. Al primer raig de sol, abans que atrapi la calor, mentre recorres el sender, ja s’albiren les agulles de més enllà. Prats, flors i poca aigua, però algun afluent que s’escapa i creua el camí. En continuar pujant arribes a la collada de Linza després de més d’una hora de caminada i davant s’obre un gran prat que culmina en l’horitzó i que el rodeja el cim en qüestió i el Petrechema (2.377 metres), a la dreta.

Aquí t’atures, perquè tot i que la ruta i el paisatge ja era impressionant fins ara, aquesta última muntanya, amb forta presència, és inconfusible i inigualable. Agulles entre prats verds. Punxes que acaricien el cel i que busquen travessar els núvols. Només et pot generar sorpresa i esplendor tot allò que veus. Tarteres. Punxes, però també un gran espai pla. Sembla que hi hagis de poder córrer fins arribar a la punta i saltar. El camí aquí es torna una mica més complicat, no pel desnivell, sinó pel paviment, que passa a ser de pedra calcària i has d’anar fent salts per intentar no caure en un dels forats generats. Sembla que la munta­nya hagi erupcionat. En aquest punt de pastures pedregoses, és fàcil que puguis perdre el camí, però un cop el reprens ja queda poc per fer cim. Falta la grimpada final, recorres les roques de la cresta amb una mica de dificultat i algunes zones de pas aeròbic. Fins que arribes al cim, que si hi has anat un dia d’estiu potser es troba massa concorregut. Tot i l’aglomeració de persones i formigues voladores, la calor i el cansament, l’espai és mític. Hi ha una figura de Sant Francesc Xavier i una maqueta del castell. Des d’allà, un ampli panorama muntanyenc destacant el Petrechema, que com abans resulta impressionant des d’aquesta perspectiva. Una ruta de vuit hores amb parades, esgotadora, però a repetir.

NO T'HO PERDIS

Banyar-te al riu A la Vall d’Ansó i a la Vall d’Hecho hi ha diverses zones a peu de carretera o a cinc minuts, on el riu s’eixampla i et pots banyar. La Selva d’Oza és una de les més boniques a descobrir.