El palau del rei foll

Qui contempli el castell de Neuschwanstein sense conèixer-ne la història podria pensar d’entrada que data de l’època medieval. Tot i que seria una percepció equivocada, tampoc pot afirmar-se que aniria del tot errat. L’Schloss Neischwanstoa, tal com se’l coneix en el dialecte germànic del sud de Baviera, va començar a construir-se el 1869, dos anys abans de la unificació d’Alemanya sota l’ègida del kàiser Guillem I de Prússia, però el rei foll que va finançar les obres, Lluís II de Baviera, tenia la mirara fixada en el passat. El Nou cigne de pedra –vet aquí la traducció del nom del castell al català– és l’exemple paradigmàtic de l’estil arquitectònic neoromànic, un corrent historicista sorgit a l’empara del romanticisme que recupera i reinterpreta el romànic, vigent a Europa entre els segles XI i XIII.

Visitar el castell de Neuschwanstein és una oportunitat per conèixer una de les figures més fascinants de la cultura europea del segle XIX. Rei de Baviera entre el 1864 i fins que va morir el 1886, Lluís II va dilapidar bona part de la seva fortuna en projectes artístics extravagants faraònics.

Der Märchenkönig –el rei de conte de fades, en alemany– va promoure la construcció de desenes de palaus fastuosos, d’entre els quals cal destacar el nou palau de Herrenchiemsee, una rèplica del palau de Versailles alçada sobre l’illa de Herrinsel, al llac de Chiem, també conegut amb el nom popular del mar de Baviera. Però si Lluís II és recordat avui dia, sobretot entre els melòmans, és gràcies a l’obsessió malaltissa, gairebé delirant, que va sentir per l’obra del compositor romàntic Richard Wagner des que va escoltar embadalit una representació de l’òpera Tannhäuser quan tenia 15 anys.

Transformat per la màgia de la Gesamtkunstwerk –l’obra total wagneriana, que integra les sis arts clàssiques, és a dir, la música, la dansa, la poesia, la pintura, l’escultura i l’arquitectura–, Lluís II va descobrir en Wagner un geni que estimulava la seva imaginació, tan procliu a la fantasia, fins a límits insospitats. No és una exageració afirmar que el nostre heroi va salvar la carrera de Wagner. Perseguit arreu d’Europa per deutor, agitador polític i seductor professional de casades, el compositor va trobar en el monarca un protector i mecenes que li va garantir l’estabilitat necessària per escriure les seves millors òperes.

NO T'HO PERDIS

Bayreuth Lluís II va finançar la construcció del Bayreuth Festspielhaus perquè s’hi representessin les òperes de Wagner. Cada estiu s’hi celebra un festival dedicat a l’obra del geni alemany.