La ciutat devota

Bruta i caòtica no serien la millor carta de presentació per convidar a visitar qualsevol ciutat. Però cap descripció de Nàpols pot obviar allò que crida per primer cop l’atenció: el trànsit esbojarrat i la quantitat de residus que campen pels carrers. Malgrat els seus defectes, l’urbs més poblada del sud d’Itàlia és capaç de seduir el visitant per raons de caire estètic però especialment per la vida que respira. Perquè caminant pels carrers més cèntrics, entre edificis que onegen roba estesa, el viatger es pot trobar a un senyor que ha fet del balcó de casa seva l’escenari des d’on canta als vianants o una miniprocessó amb txaranga festiva inclosa. Perquè la devoció és un altre dels signes d’identitat de la capital de la regió de la Campania, i no parlem només de la que mantenen per Maradona, una història d’amor que no caduca. És una ciutat amb centenars d’esglésies i també quelcom tan particular com un carrer d’artesans dedicats a les figures del pessebre. Tornant als temples, un dels que se sol visitar sempre arreu és la catedral, que en el cas napolità guarda quelcom tan especial com la sang seca de San Gennaro, el patró de la ciutat i el símbol d’un miracle que els napolitans frisen perquè es repeteixi cada any. La sang solidificada es treu tres cops l’any (el més proper és el 19 de setembre, el dia que se celebra l festivitat del sant) pregant perquè es faci líquida, un fenòmen que es produeix sovint i que quan falla provoca que s’estenguin entre els fidels els pitjors auguris. Però San Gennaro també està des de fa uns anys molt present al carrer, des que el 2015 l’artista urbà Jorit Agoch el va pintar en un mural d’un edifici del districte de Focella. Un San Gennaro amb aire d’artista de cinema que s’ha convertit en un dels racons de la ciutat més fotografiats. Seguint amb art urbà, el visitant també té l’oportunitat de veure el que al seu dia va fer l’arxiconegut i enigmàtic Bansky: la Madonna amb la pistola. El custodia protegit amb una vitrina a la plaça Girolamini una pizzeria. I és que si de devoció es tracta no es pot obviar la que es mereix un altre dels símbols de la ciutat: la pizza napolitana.

NO T'HO PERDIS

La pizza

L’Antica Pizzeria da Michele és un dels llos emblemàtics on tastar la pizza. El visitant haurà d’agafar tiquet (sí, com a la peixateria) i esperar torn. Que aparegués a la pel·lícula Come, reza, ama sembla que va engrandir-ne l’èxit.