Un record de la colònia

165 quilòmetres al nord-est de Bogotà i a 2.149 metres sobre el nivell del mar s’alça Villa de Leyva, un dels pocs pobles de Colòmbia que encara conserven gairebé íntegres el traçat urbà i l’estructura arquitectònica dels anys en què el país sud-americà estava sota el domini de l’Imperi espanyol. Fundat el 1572 –34 anys després de la instauració del Nou Regne de Granada– amb el nom de Villa de Santa María de Leyva, vist des d’una posició elevada el poble dibuixa un entramat urbà en quadrícula, fet de carrers empedrats i cases emblanquinades de calç amb jardins interiors. El centre de la vila és la plaça principal. Amb una superfície de 14.000 metres quadrats empedrats, és una de les més grans del país.

Villa de Leyva no tan sols conserva el record de la colònia. També hi és ben viva la memòria de la independència, guanyada a sang i foc després de dues dècades (1810-1830) d’enfrontaments armats amb els espanyols. Val la pena visitar la casa on va morir el militar, periodista i polític Antonio Nariño (1765-1823), avui museïtzada, per adonar-se del pes dels pares fundadors de la pàtria en l’imaginari col·lectiu colombià. Impregnat dels ideals de la Revolució Francesa –és considerat pels historiadors el primer traductor a l’espanyol de la Declació dels drets de l’home i del ciutadà–, Nariño va lluitar amb la ploma i l’espasa per emancipar les províncies de la Nova Granada del jou espa­nyol. Prop de Villa de Leyva, al pont de Boyacá sobre el riu Teatinos, un monument recorda la batalla que va enfrontar les tropes reialistes amb l’exèrcit comandat pel Libertador, Simón Bolívar (1783-1830), decisiva per a la victòria independentista.

El relat de la història de Villa de Leyva seria incomplet si oblidés els pobles que van habitar l’altiplà cundiboyacense –la regió on avui hi ha els departaments de Boyacá i Cundinamarca. Un dels més importants va ser el musica. Organitzats, a l’arribada dels conqueridors, en una confederació de comunitats liderades per cacics, els musica van excel·lir en l’orfebreria de coure, la maragda i l’or. A la Casa-Museu del pintor Luis Alberto Acuña (1904-1993), a la plaça principal de Villa de Leyva, un mural que ocupa les parets que donen al jardí interior de l’edifici recrea el mite fundacional d’aquest poble. Diu la llegenda que la mare dels musica, Bachué, va sorgir de les aigües de la llacuna d’Iguaque, prop de Villa de Leyva, amb un nen d’uns tres anys amb qui va tenir molts fills quan va ser gran. Els musica sabien que els homes naixem immadurs i que les dones tenen una saviesa innata perquè tenen una connexió més profunda amb els cicles de la natura.

NO T'HO PERDIS

La Periquera L’entorn natural de Villa de Leyva és d’una gran varietat. Un dels punts de més interès són les cascades de la Periquera, envoltades d’una gran diversitat de flora i fauna.