Eclipsada pels cellers

Deixant de banda tòpics i obvietats com les altes temperatures i la impossibilitat de romandre al carrer a partir de les dues de la tarda, d’altra banda imponderables absoluts, Jerez de la Frontera (Cadis) és una ciutat amb moltíssims atractius. Per molt que la gent repeteixi la bogeria que suposa visitar una ciutat andalusa en plena canícula, no es fa tan complicat gestionar la calor i poder gaudir d’un poble com Jerez, molts cops eclipsat pels seus infinits cellers.

A banda de les obligades visites a les vinyes i als cellers més coneguts per gaudir de la cultura vinícola –Tio Pepe, González Byass, Osborne, Álvaro Domecq o Sherry–, Jerez ofereix més coses. Tours turístics, rutes a peu, que evidentment es recomanen fer cap al vespre, excursions o l’espectacle de dansa de cavalls andalusos –recomanable però que no vam fer perquè ens demanaven 27 euros per cap– són altres de les atraccions d’una ciutat que bull les nits d’estiu. La plaça de l’Arenal és el gran punt de trobada. Es troba al centre de la ciutat i des d’allà es pot accedir a diferents zones del cor de Jerez i, per tant, és una de les artèries principals. És una zona molt animada i plena de comerços i bars que esdevé el punt de partida per anar cap a la catedral –inaugurada el 1980–, l’església de Sant Miquel –gòtica i de grans dimensions–, el mercat, molts restaurants i l’alcàsser. De fet, del segle XII, aquesta construcció és una de les poques restes d'arquitectura almohade que queden a la península Ibèrica i això la fa encara més interessant de visitar. Actualment es conserven elements originals de l’alcàsser islàmic: les dues portes, la mesquita i els banys àrabs. Un dels aspectes que més criden l’atenció es troba al centre de la plaça on s’alça el monument a cavall de Miguel Primo de Rivera, dictador i militar nascut a Jerez. Una obra escultòrica de Mariano Benlliure que, en ple segle XXI, encara forma part del paisatge d’un racó democràtic, tot i que, evidentment, la seva presència ha estat objecte de moltíssima polèmica. A la plaça també hi ha l’edifici de l’Alhóndiga, on hi ha avui les oficines d’informació turística.

NO T'HO PERDIS

Carrer ciegos Situat dins del complex cellerer de Tío Pepe (González Byass) és un dels racons més icònics de la ciutat. Està ple d’edificis de planta baixa i parets emblanquinades i cobert per un enorme emparrat que fa un bonic efecte de llums i ombres.