“La nostra ment no està preparada per a aquest món”

El que veurem demà és un espectacle habitual d’il·lusionisme?

Es tracta d’una cosa molt entretinguda tot i que no és un espectacle com a tal, sinó que és més una conferència. L’espectacle és per passar-s’ho bé, aquí també aprendrem alguna cosa. És cert, però, que jo defenso que els adults, igual que els nens, poden aprendre divertint-se.

Doncs, què aprendre’m en aquesta conferència?

Per posar un exemple, aprendre’m a com recordar el nom de tota la gent amb la qual t’has creuat a la teva vida. I no hi ha truc.

El nom de veritat?

Sí i no, em refereixo a utilitzar un “què passa rei” o “com va campió”. El nom de cada persona és clau. Totes aquestes formes s’acaben notant. Hi ha un estudi que demostra que quan ens saluden pel nostre nom la nostra felicitat augmenta entre un 10% i un 20%, per tant és un element clau. Nosaltres fem negoci amb la gent que està feliç, quan et tracten bé en un negoci repeteixes i si l’experiència és bona, millor.

Però la ment està preparada per recordar tants noms?

A la conferència els assistents entendran una mica més com funciona el nostre cervell, el qual, malauradament, no està preparat per a aquest món. Està pensat per estar en una caverna no per estar vuit hores davant l’ordinador. Ara bé, al cervell li podem parlar d’una forma que ens permet fer coses increïbles.

Això no és manipular?

Jo prefereixo parlar d’inferir, que és un terme molt més positiu. Al final si estem fent una presentació d’un producte la clau no és que aquest sigui bo, que ja ho donem per fet, sinó que sigui recordat. I com que sabem que la ment funciona d’una determinada manera ho podem treballar.

Per tant, són tècniques de mentalista per al món comercial?

Exacte, jo com a mentalista o il·lusionista sembla que endevini el que tu estàs pensant, però en realitat la meva feina és fer-te pensar el que a mi m’interessa. És deixar anar una llavor al teu cervell perquè després acabin passant coses increïbles.

Per tant, aquí hi ha truc amagat?

Més que truc, que implica que existeix una trampa, a nosaltres ens agrada parlar d’il·lusió.

No els fa ràbia aquella gent que vol saber com s’ho fan?

Quan un estudia el cervell el que entén és que la curiositat, voler saber, és allò que ens converteix en persones. Voler saber és una cosa natural. La nostra tasca és aconseguir que la gent gaudeixi del moment sense voler entendre com ens ho hem fet per generar la il·lusió.