“Vull que el meu fill tingui les mateixes emocions que jo”

Un canvi de copilot molt especial.

Sempre és un repte canviar però, lògicament, ara és més especial, sí. Vull experimentar la passió i l’emoció de poder compartir quelcom així amb el meu fill. Que ell ho gaudeixi em farà gaudir-ho a mi i el resultat, de veritat, és el que menys importa perquè vull que tingui les mateixes sensacions que jo, al meu costat.

Com va sorgir la possibilitat?

Va ser curiós. Un amic i company pilot, Joaquim Guillamet, va portar el seu fill de copilot a un ral·li quan va fer els 18 anys. Un dia em va dir per què no li ho proposava al meu fill i si li feia il·lusió.

I li’n va fer?

Al principi em va dir que no. Tenia dubtes perquè no ho ha fet mai i no sabia si se’n sortiria però un parell de dies després li ho vaig tornar a preguntar i ja va accedir a provar-ho.

Per tant, algunes pràctiques han fet.

Vam anar a fer unes notes i a veure com es desenvolupava. És lògic que es maregés una mica i vam haver d’aturar-nos, però anava bé en llegir-les i ja li vaig comentar si es decidia a fer el pas. Vam fer algunes passades pels quatre trams que farem al ral·li [Ordino, Canillo, Bixessarri i Fontaneda] i se’n va sortir. Amb una mica de marge ho farà molt bé.

A més, són trams que coneixerà.

En certa manera, sí. El d’Ordino i el de Canillo sí que els puc controlar i els conec, però Bixessarri i Fontaneda, no tant. Si allà es perd amb les notes em perdré jo també [riu]. Si ens sabem coordinar bé és evident que serà una experiència que gaudirem molt els dos.

Ha d’estar gelós Jordi Mercader [el seu copilot habitual]?

[Riu] La presència de Vinyes júnior entenc que serà quelcom puntual, només aquest ral·li. Amb el Jordi hem fet broma sobre això, precisament, i si és perquè m’acompanya el meu fill ho accepta [riu]. De fet, pujarà amb nosaltres a viure el ral·li i li donarà alguns consells al meu fill.

Com veu el Joan júnior, més il·lusionat o més nerviós?

Ostres, bona pregunta! No li ho sabria dir. Té 18 anys però ja sap que els nanos d’aquesta generació no es posen nerviosos amb res i la sensació que em dona és que vol passar-ho bé. El que tinc molt clar és que s’esforçarà per fer-ho bé però, de moment, el veig molt tranquil.

I ell té més tirada pel futbol.

És el seu esport, és clar. Juga al juvenil de l’Inter Escaldes i és el capità, tot i que de petit va fer alguna coseta de kàrting i no ho feia gens malament per l’edat que llavors tenia. Com a pare m’hauria agradat que es decantés cap al motor, però el més important és que està fent allò que el fa feliç.